CréixerMent

Aquest matí m'he aixecat pensant  -quina contradicció- que realment seria bona la proposta de no creure's els propis pensaments. Torno a dir que no m'he begut l'enteniment, no... És que si jo no me'ls cregués, realment no serien operatius. M'explico; no es tracta de que desordeni la meva comprensió del món. No es tracta que no sàpiga decodificar llenguatge, imatge, visió, percepció, objecte, subjecte...no. No trio desorientar-me i perdre la capacitat cognitiva que la biologia i la meva història personal ha construït; no. Trio simplement establir una distància, diferenciar entre "pensament" i "realitat" i no de fer d'aquests conceptes dos sinònims. Fàcil? Difícil? Possible? Els avantatges serien innumerables. La majoria d'escoles filosòfiques orientals i occidentals parlen d'això; de distanciar-se de l'objecte percebut per anar a trobar "a qui percep", de diferenciar els mecanismes que fan possible la percepció, inc...

Avui he començat un curs amb Daniel Gabarró i us deixo la seva pàgina perquè hi ha molts enllaços interessants per explorar. Ha dit una cosa que m'ha agradat molt; que tots som Amor ja ho havia llegit i sentit moltes vegades, però que tota interacció és Amor , no ho havia sentit mai. I resulta que l'Amor pot ser gran o petit (com un gra de sorra o com una muntanya), per un mateix@ (quan encara no ser estimar els altres) o per a l'altr@ (quan ja no em suposa cap sacrifici), però Amor. Comparteixo completament altres coses que ha dit respecte a les creences bàsiques que ens porten "pel camí de l'amargura...", a saber: 1) Si pateixo és que estic en desacord amb la realitat. 2) N'hi ha, bàsicament, tres tipus d'estupideses: la de creure coses que no són reals la de voler canviar els altres la de creure que el món no hauria de ser així 3)Els meus pensaments són inofensius si no me'ls crec. 4) Qualsevol pensament que em cregui marcarà la...

Ho som Tot; som la màquina de pensar sense parar; desgràcies, dols, mancances, faltes, retrets, penediments... Sóm la màquina rondinaire encesa, que cansa al final del dia, i a primera hora i en tot moment. Som el desencís de no poder, de no saber i de no fer. Però som també l'alegria, el riure del nen que corre en bicicleta, la ironia fina de l'amor benentès, la il·lusió de la feina ben feta, el temps utilitzat per ajudar, el relax del bany en l'aigua calenta, l'escalfor en les mans, la pau, la son, la gana el mar.  Som cervell esquerra i cervell dret; hemisferis germans... mal avinguts? Ho som tot i  som el TOT; la Vida en nosaltres s'enmiralla, l'alegria ens aplana el camí, perquè som això que creiem i molt més. No m'he begut l'enteniment :-)   És que em sembla que entenc el que diu la Jill Bolte Taylor. Que ho entenc amb tot el cos, amb tot el cap, amb tot el cor...i amb TOT el cervell :-). Jill B.Tylor és una neuroanatomista que en 1996...

He de confesar que tenia pensada una altra entrevista per aquesta setmana però també tenia molta curiositat per sentir el famòs discurs d'Steve Jobs en Standord, en la inauguració del curs de 2005... i no m'ha defraudat; em sembla una història perfecta! "El vostre temps és limitat, així que no el gasteu visquent la vida d'un altre" "No us deixeu atrapar pel dogma, que és viure segons els resultats del pensament d'altres" "No deixeu que el soroll  de les opinions dels altres ofegui la vostra veu interior. Teniu el coratge de seguir el vostre cor i la vostra intuició". Només per aquestes paraules ja pagaria la pena, si no fos perquè abans, ens ha dit que "has de confiar en alguna cosa; el teu instint, el destí, la vida, el karma, el que sigui, perquè confiar; creure  que els punts es connecten, que les coses que ara et passen,  s'uniran i tindran sentit algun dia, et donarà la força per confiar en el teu cor",  en la teva...

http://www.cop.es/colegiados/S-01862/20041204.htm  Estic llegint aquests dies sobre la teoria de McLean dels 3 cervells, que després seria divulgada per Goleman com la base de la intel·ligència emocional,  i he arribat a aquest article Carlos Inza , metge i acupuntor argentí que m'ha semblat molt interessant. És llarg i complex, però segur que a les persones afeccionades a la neurologia i la relació entre cos-ment-cervell-com jo- per  millor entendre els fenòmens personals, físics, humans... els resultarà d'interès.  (Per si voleu llegir l'article en la publicació original).   1. Introducción Todo organismo vivo posee una determinada estructura cuyas necesidades son resueltas por el conjunto del sistema. La tendencia de la evolución está en la dirección de lograr grados más altos de libertad para las nuevas especies. A medida que la vida ha ido saliendo del lugar donde nació -el mar- tuvo que resolver nuevos y formidables desafíos. Pero nunca pudo o...

He trobat un article sobre la zona de confort que vull compartir amb vosaltres. És d'Isidro Migallón, publicista i estudiant de psicologia i explica què és la zona de confort i com saboteja ell la seva a diari. M'ha agradat perquè  segueixo fent -com ell-  petits exercicis cada dia per sortir dels límits fixats per la rutina i el costum amb la finalitat conscient de treballar tot allò que està en la meva ombra, en la meva insconsciència; exactament tot allò que queda fora de la meva zona de confort. Es una altra manera de referir-se a treballar allò que fa por (sempre que siguis conscient que no n'hi ha perill real sinó por irracional). Per exemple, com jo treballo la meva por a mirar dins l'aigua . Aquests dies estic treballant la meva "alèrgia" a embrutar-me. M'he adonat que de forma rutinària i maniàtica evito determinades coses com caminar descalça per no embrutar-me els peus,  evito pelar patates directament sobre el marbre de la cuina i sempre faig...

No es tracta d'un anunci, encara que podria ser-ho... Es tracta d'atrevir-se a canviar hàbits, de fer petites coses diferents per entrenar-se a pensar que també les grans ho poden ser. La caixa meravellosa que guarda totes les creences és una peça dúctil, malgrat que desconfiem d'aquesta idea. La idea de nosaltres, la idea del que som, la nostra identificació, és una construcció que creiem molt estable (sembla que així ho necessitem). Però no som el discurs continu que ens sona en el cap, no som la sensació de cansament del diumenge al vespre, no som la ràbia que ens recorre el cos quan fracassem -per "culpa" d'un altre, ni l'enfonsament depressiu quan la "culpa" és nostra. I què som? Una col·lecció de circuits entrenats per repetir-se (o no)? 50 bilions de cèl·lules ben associades? Una col·lecció de patrons de conducta? Un conjunt de pensaments...? Més enllà de la complexa relació entre persona- personalitat- cervell- pensament i consciencia....