La zona de confort

He trobat un article sobre la zona de confort que vull compartir amb vosaltres. És d'Isidro Migallón, publicista i estudiant de psicologia i explica què és la zona de confort i com saboteja ell la seva a diari. M'ha agradat perquè  segueixo fent -com ell-  petits exercicis cada dia per sortir dels límits fixats per la rutina i el costum amb la finalitat conscient de treballar tot allò que està en la meva ombra, en la meva insconsciència; exactament tot allò que queda fora de la meva zona de confort.
Es una altra manera de referir-se a treballar allò que fa por (sempre que siguis conscient que no n'hi ha perill real sinó por irracional). Per exemple, com jo treballo la meva por a mirar dins l'aigua.
Aquests dies estic treballant la meva "alèrgia" a embrutar-me. M'he adonat que de forma rutinària i maniàtica evito determinades coses com caminar descalça per no embrutar-me els peus,  evito pelar patates directament sobre el marbre de la cuina i sempre faig servir un plat o una safata... Són coses trivials, però en absolut innòqües; són les que delimiten la meva zona de confort; les meves manies són les fronteres de les meves pors. I he decidit treballar-les perquè, encara que encara no ho sé, darrera de la meves petites manies i deu haver alguna raó gran... i només és qüestió de treballar-la i d'esperar; el meu inconscient, m'anirà aportant informació (en forma de somnis i d'intuicions) per ajudar-me, ara sí, a fer una bona neteja interior.


Aquí teniu l'article:

Tu zona de confort es el espacio en el que te mueves cada día. La zona de confort se define como el conjunto de creencias y acciones a las que estamos acostumbrados y que nos resultan cómodas. 

Comentaris

  1. Anònim24 de setembre del 2011, a les 21:54

    Hola, M'ha agradat reflexionar sobre aquest tema. Gràcies, Joana.

    Em alguns aspectes de la meva vida ja visc amb aquesta premisa, d'altres segur que encara sóc rígida i em costa sortir de la zona de confort. Miraré de trobar exemples en les dues bandes. Ahir a la feina vaig sortir de la zona de confort quan un treballador m'exigia alguan cosa i jo en lloc de tancar-me en banda el vaig escoltar i vaig mediar per facilitar-li la feina, això, per ami va ser una resposta nova, diferent. Avui parlant amb la meva parella, enlloc de rebatre el que deia, com faig habitualment, he decidit deixar que parlés i curiosament després ell preguntava el meu punt de vista. D'altra banda m'he vist rígida quan em surt dir una cosa, que sé que no convé i acabo dient-la, és més fort que la meva voluntat, i malgrat saber que no aportarà res positiu per ningú surt de mi. Estaré atenta al que seria en aquest cas sortir de la zona de confort.

    Josepa

    ResponElimina
  2. Joana Martínez Montabes24 de setembre del 2011, a les 22:34

    Gràcies Josepa per ser-hi aquí, tant puntualment, amb les teves reflexions.
    La zona de confort representa la seguretat de que sempre sabrem què passarà i- curiosament- no tè cap importància si el que passa és bo o dolent, convenient o inconvenient... Ja ens explicaràs què descobreixes!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  3. IsidroM16 d’agost del 2012, a les 20:42

    Hola! Soy Isidro de Psicologiauned.com

    Antes de nada muchas gracias por haber compartido mi artículo

    El motivo de mi contacto es que creado una nueva página llamada psicocode.com que va a sustituir a psicologiauned.com

    Por lo tanto en enlace a este artículo a mi página va a dejar de funcionar y en un par de semanas dará como resultado una página no encontrada. Le agradecería mucho que lo cambiara por este otro enlace (es el mismo artículo y no va a dejar de funcionar)

    http://psicocode.com/zona-de-confort/como-salir-de-tu-zona-de-confort/

    Muchísimas gracias!

    Isidro

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Resistència

Imatge
  #PerlesQuotidianes                                        Il·lustració @la.mediana En  abocar el mig cos per la finestra, la banyava la frescor.  Els ratpenats, prop seu, dibuixaven a l'aire. Les llums de l'autopista titil·laven com estels. Només el soroll sec de la politja que vigilava les cordes feria la quietud de la nit; l'esquinçava. La roba era tèbia encara. Es resistia a refredar-se. S'aferrava a l’escalfor que feia minuts l’havia amarat. Una camisa, tossuda, lluitava per romandre al cistell, abraçant-se sense ànima al camal d’uns pantalons. Va caldre una bona estrebada per desempallegar-la i fer-la jeure, ben estesa, a la foscor de la nit. Una veu dins la casa va recuperar la dona. El cistell ja era buit. Els sostenidors, els mitjons, els draps de cuina,  s'espolsaven la mandra i  es resignaven al destí .
Read more »

Llit

Imatge
#PerlesQuotidianes Un Everest de coixins jeia en desordre. Al fons, cinc dits esmaperduts, mig ofegats, endormiscats, sobresortien. La llum tèbia regalimava a la finestra, la deglutia fins fer-la gairebé desaparèixer.  Una escalforeta suau ennuegava les cames i s'enfilava cap a les orelles; els edredons feien feina!  Es va girar un cop més, mig adormida, i va esperar l'onada de sorolls que fluiria del carrer per decidir llevar-se.
Read more »

Restes de vida

Imatge
Il·lustració @la.mediana #PerlesQuotidianes  Què hi ha més decadent que una muntanya de recipients caducats i bruts traient cap per la galleda?   Com si volguessin escapar al seu destí. Amuntegats, en equilibri, en desordre. Ferits de mort, buits, inermes. Dormen al costat de restes de vida. Que si unes peles de patata, que si unes fulles de col, que si unes closques… Esperant deleroses la descomposició. Tanco l’armari i respiro a fons! Encara resta espai a les galledes, demà les baixo!
Read more »