CréixerMent

Donar gracies quant et despertes a mitja nit?  Donar  gracies quan les espatlles i els braços sencers pesen i cremen despres d'hores de treball d'ordinador? Donar  gracies quant malgrat els teus esforços per evitar-ho la teva filla insisteix a sortir amb l'amiga amb qui no para de tenir idees perilloses? Donar gracies quan al teu entorn només escoltes queixes i lamentacions? I si no dones gracies...que fas?

Tinc a sobra de la tauleta de nit un llibre que vaig agafar en un ràpid rampell però que encara no he tingut temps de començar a llegir, El descubrimiento de la lentitud , de Sten Nadolny. No és un llibre filosòfic, com el de Carl Honoré, sinó una simple novel.la que vaig agafar amb pressa... Com d'impacient deu ser la meva necessitat!!! Aquí us deixo, i em guardo, dos bons recursos per pensar-hi, un article de la Contra de la Vanguardia , i el propi Honoré en vídeo.  Teniu aquests minuts?  :-)

La majoria de les persones ens veiem com  algú; un cos, que viu en un entorn i un temps determinat, però, realment, som una consciència connectada a un camp d.intel.ligencia quàntica. Es dificil de creure, sí. Per aixo seguim enganxats al costum de patir, a l'hàbit de ser nosaltres amb totes les seves consequències. Si creguéssim que som consciència, enlloc de cos, ens resultaria més fàcil entendre que la vida és una experiència formativa per la qual anem passant i que tot allò que vivim, el que diem que és bo i el que diem que és dolent, forma, senzillament, part de l'experiencia quàntica, forma part del Tot, per tant, Tot esta bé. Ens resultaria una vida molt més facil. Llàstima que sigui tant dificil de creure! Mireu com ho explica Joe Dispenza.