Activitats

Interessantíssim programa de RTVE: El calcetín roto: la por, el llenguatge de les emocions, el camí de la por... 59 minuts amb molt de valor.

VEURE EL VÍDEO

Entrades populars d'aquest blog

El cel

Imatge
El camí era polsegós i ple de fulles mortes que aixecaven muntanyes despietades. Anava ensopegant. Els pardals que niuaven als arbres banyaven l’aire d’aguts refilets. S’amagaven entre les branques nues que cobrien el cel.   De tant en tant ensopegava perquè el mar bru de fulles li entorpia el camí. S’alçava i atiava a la marxa novament, sense recança. Glopejant l'aire. Destralejant les pors. Una tramuntana cega aixecava el polsim del fang grisós i ennuegava les paraules. No hi havia recés, no hi havia camí. Però va enlairar el cap i es va adonar que els seus pensaments ja eren el cel. Violeta del tot. #8M #PerlesQuotidianes #JuntesFaremNostraLaNit Foto: joana.martinezmontabes 
Read more »

El caminador

Imatge
Només se sentia el lleu xerric que feia el caminador d’uns dies ençà. Les rodes grans anaven una mica al seu aire i deixaven una marca opaca sobre el marbre clar del menjador. Es podien llegir tots els viatges que havia fet aquell matí de la butaca al lavabo, anar i tornar. El gat tigrat obria amb mandra un ull per vigilar-la. Ja hi torna, pensava. I estirava  les potes i feia un Marjaryasana natural. Ella ja hi tornava, amb les mans cargolades als mànecs i els peus cercant, enmig d'aquelles rodes que grinyolaven, l'espai segur. Es va apropar a la taula i va posar dret el tapet de ganxet de la seva mare. L'últim que li quedava. Aquelles flors s'haurien de canviar, va pensar davant el reguitzell de fulles esgrogueïdes  que entapissaven la taula. Fora plovia. Un tamís d'aigua regalimava finestra avall i les flors del llimoner s'esmunyien i queien xopes al peu de l'arbre. Va seure de nou. El rosari estava a punt de començar a “Ràdio Maria”. I anava...
Read more »

El mar

Imatge
#PerlesQuotidianes   Il·lustració @la.mediana  Era blau, condemnadament blau, tan intens com el cel ordenava. Era blau, i llis, i dolç; immens. El sol d’agost, que una mica més tard fondria la finestra, a les set del matí la deixondia perquè sentís la xiscladissa de les gavines. Ella sortia al balcó de l'hotel per admirar aquell mar sorneguer, i es delia amb la seva remor blava esbocinada a la sorra.  Com una criatura juganera li demanava atenció, ara m'avanço, ara m'amago, ara em deixo caure esmaperdut. I un segon després, em llenço a l'arenera, com si deixés caure les armes i em rendís desesperadament.  Era matí trencat i a aquella hora, les aigües eren un llit còmode per als vaixells a motor, que plens de peixos i envoltats de gavines, les solcaven.  I ara no se'n sabia avenir, amb l'ànima estellada, quan liquidats aquells dies de vacances, davant de sa finestra només albirava les calces esteses -i els llençols- de la veïna del dava...
Read more »