Si n'hi ha alguna por gran que jo tingui és aquesta. Como afrontar la muerte de un hijo , per això us deixo aquesta lectura. Sempre he cregut que la mort d'un fill o una filla deu ser el dolor més gran, o, potser no val la pena fer categories i classificacions, només "lliurar la por a l'Esprit Sant", que és com dir a l'Univers, a la Vida... Lliurar-la per enviar el missatge al teu inconscient de que no desitges viure en el dolor. I confiar en que la prova no arribi, per no haver de comprovar si saps superar-la... U n bloc s' a l i m e n t a de c o m e n t a r i s! Diga'm la teva! Te gusta?
Només se sentia el lleu xerric que feia el caminador d’uns dies ençà. Les rodes grans anaven una mica al seu aire i deixaven una marca opaca sobre el marbre clar del menjador. Es podien llegir tots els viatges que havia fet aquell matí de la butaca al lavabo, anar i tornar. El gat tigrat obria amb mandra un ull per vigilar-la. Ja hi torna, pensava. I estirava les potes i feia un Marjaryasana natural. Ella ja hi tornava, amb les mans cargolades als mànecs i els peus cercant, enmig d'aquelles rodes que grinyolaven, l'espai segur. Es va apropar a la taula i va posar dret el tapet de ganxet de la seva mare. L'últim que li quedava. Aquelles flors s'haurien de canviar, va pensar davant el reguitzell de fulles esgrogueïdes que entapissaven la taula. Fora plovia. Un tamís d'aigua regalimava finestra avall i les flors del llimoner s'esmunyien i queien xopes al peu de l'arbre. Va seure de nou. El rosari estava a punt de començar a “Ràdio Maria”. I anava...
L'única diferència que existeix entre les persones que senten que estan connectades amb les altres, que senten l'amor i el reconeixement de les altres, i aquelles que no el senten, que se senten separades, soles i vulnerables; l'única diferència, com diu Brené Brown ., investigadora de la Universitat de Houston en el vídeo que veureu més a sota, és que aquelles que se senten connectades, CREUEN que tenen dret a ser estimades. Les persones que se senten estimades, van tenir el coratge d'acceptar-se sabent-se imperfectes. Les persones que se senten estimades, connectades amb els altres, han tingut el coratge (paraula que prové de cor: coratge) de mostrar-se sense parapets, sense defenses, d'acceptar la seva vulnerabilitat. Han explicat la història de qui són amb tot el cor. Però això, ens fa ser vulnerables....I llavors, lluitem contra la vulnerabilitat, i en aquesta lluita, que sempre perdem, perdem també tota la resta d'emocions, i deixem de sentir por i in...