Prova una cosa nova durant 30 dies

No es tracta d'un anunci, encara que podria ser-ho... Es tracta d'atrevir-se a canviar hàbits, de fer petites coses diferents per entrenar-se a pensar que també les grans ho poden ser. La caixa meravellosa que guarda totes les creences és una peça dúctil, malgrat que desconfiem d'aquesta idea. La idea de nosaltres, la idea del que som, la nostra identificació, és una construcció que creiem molt estable (sembla que així ho necessitem). Però no som el discurs continu que ens sona en el cap, no som la sensació de cansament del diumenge al vespre, no som la ràbia que ens recorre el cos quan fracassem -per "culpa" d'un altre, ni l'enfonsament depressiu quan la "culpa" és nostra.
I què som? Una col·lecció de circuits entrenats per repetir-se (o no)? 50 bilions de cèl·lules ben associades? Una col·lecció de patrons de conducta? Un conjunt de pensaments...?

Més enllà de la complexa relació entre persona- personalitat- cervell- pensament i consciencia. Allò que creiem que més ens defineix, el nostre pensament, és una cosa maleable, on podem escriure petits hàbits nous , diuen, que en un termini de 30 dies. Ho provem? .

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Resistència

Imatge
  #PerlesQuotidianes                                        Il·lustració @la.mediana En  abocar el mig cos per la finestra, la banyava la frescor.  Els ratpenats, prop seu, dibuixaven a l'aire. Les llums de l'autopista titil·laven com estels. Només el soroll sec de la politja que vigilava les cordes feria la quietud de la nit; l'esquinçava. La roba era tèbia encara. Es resistia a refredar-se. S'aferrava a l’escalfor que feia minuts l’havia amarat. Una camisa, tossuda, lluitava per romandre al cistell, abraçant-se sense ànima al camal d’uns pantalons. Va caldre una bona estrebada per desempallegar-la i fer-la jeure, ben estesa, a la foscor de la nit. Una veu dins la casa va recuperar la dona. El cistell ja era buit. Els sostenidors, els mitjons, els draps de cuina,  s'espolsaven la mandra i  es resignaven al destí .
Read more »

Llit

Imatge
#PerlesQuotidianes Un Everest de coixins jeia en desordre. Al fons, cinc dits esmaperduts, mig ofegats, endormiscats, sobresortien. La llum tèbia regalimava a la finestra, la deglutia fins fer-la gairebé desaparèixer.  Una escalforeta suau ennuegava les cames i s'enfilava cap a les orelles; els edredons feien feina!  Es va girar un cop més, mig adormida, i va esperar l'onada de sorolls que fluiria del carrer per decidir llevar-se.
Read more »

Restes de vida

Imatge
Il·lustració @la.mediana #PerlesQuotidianes  Què hi ha més decadent que una muntanya de recipients caducats i bruts traient cap per la galleda?   Com si volguessin escapar al seu destí. Amuntegats, en equilibri, en desordre. Ferits de mort, buits, inermes. Dormen al costat de restes de vida. Que si unes peles de patata, que si unes fulles de col, que si unes closques… Esperant deleroses la descomposició. Tanco l’armari i respiro a fons! Encara resta espai a les galledes, demà les baixo!
Read more »