CréixerMent

M'acabo de regalar, com suggereix Sergio Fernández, 50 minuts del seu programa de radio,  Pensamiento Positivo , on entrevista a Mario Alonso Puig , i ha estat un bon regal (he de confessar que he aprofitat per a nar-hi plegant roba i m'ha anat magnífic! Dos pájaros de un tiro! ). No sé si resumir-vos una mica el programa o si deixar que el descobriu... He anat prenent notes i ha estat complicat d'escriure buscant el teclat sota una muntanya de roba i parar el vídeo per copiar les frases més relevants...  Però em sembla que ho esborro tot! A veure si alguna de les vostres frases favorites  l'hauria escrit jo!

Enamorar-se, sí, enamorar-se, perquè l'hemisferi dret és el que té la visió de conjunt, el que és capaç de reconèixer la cara humana , el que permet veure la complexitat encara que no trobi la paraula adequada -que és cosa de l'hemisferi esquerra-. L'hemisferi dret permet  concebre el tot a partir d'una part i permet desenvolupar els conceptes superiors i les abstraccions. Cal enamorar-se d'ell, perquè és el que permet tenir fantasies i somnis i perquè desconeix la noció del temps. Diuen que el temps és la creació que necessita l'ésser humà per la seva incapacitat de veure el Tot, de veure la unitat en que es complementen sempre els dos pols. Necessitem veure "primer" el blanc i "després" el negre, perquè som incapaços de percebre la complexa globalitat. Però, justament, sembla que l'hemisferi dret viu a l'Eternitat, mira el món de forma analògica i percep la profunditat i la bellesa d'un món de molècules absolutament interrela...

 Com us explicava la setmana passada,  estic impressionada llegint el llibre la Enfermedad como camino  de T.Dethlefsen i R. Dahlke. Els autors resumeixen la teoria en diversos punts, entre d'altres: 1) La conciència humana és polar. Això, d'una banda, atorga discerniment i, de l'altra, ens fa incomplets i imperfectes. La polaritat és el problema central de l'existència de l'ésser humà.  En dir Jo, l'ésser humà  se separa de tot el que percep com alié al Jo : el Tu . Només podem percebre el món per oposició: sabem què és blanc en contraposició al negre,  sabem què és vermell perquè no és de  cap altre color. Sabem que és de dia perquè no és de nit, què és un home perquè no és una dona, què està ple perquè no està buït; que està mig buït perquè està en un estat diferent de tot allò que no ho sigui. 2) L'ésser humà està malalt.La malaltia és expressió de la seva imperfecció i, en la polaritat, en una interpretació del món basada sempre en ...

Aquests dies estic completament "abduïda" per la lectura del llibre La enfermedad como camino de T.Dethlefsen i R. Dahlke i espero disposar de temps per compartir amb vosaltres fragments i idees que m'estant capgirant. Però avui, ara, sento la necessitat de fer un resum, una introducció molt personal al contingut, motivada pel costum dels bons desitjos que intercanviem a començament d'any. Ens desitjem llum, pau i amor però, inevitablement, en el mateix moment que formulem el desig, ens estem dient que els dies foscos, de dificultats i de ràbia no són desitjables. Inevitablement, forçossament, ens estem dient que, probablement, molts moments de les nostres vides -fins i tot un percentatge ben alt de dies- no haurien de formar part del nostre repertori vital i això, malgrat que sigui molt ben intencionat, no deixar de significar que estem desqualificant una part molt gran de la nostra experiència. I què ens hauriem de desitjar? Dies foscos, grisos i tensions? S...

  M'ha agradat el consell del Dr. Wayne D. Dyer sobre les resolucions per al nou any. Diu que t'oblidis de fer-te propòsits el primer dia de gener sobre com conduiràs la teva vida durant els següents dotze mesos. En lloc d'això, et proposa que t'estableixis metes diàries i que decideixis començar a viure en la consciència del present per a la resta de la teva vida. Diu que quan siguis bo (o bona) vivint en el teu present un dia sencer, et veuràs canviar cap allà on vols sota els teus sorpresos ulls.  I et demana que recordis que tothom pot fer alguna cosa per un sol dia i que és necessari que "apaguis" els pensaments, les creences, que et mantenen bloquejat en els teus vells mecanismes derrotistes i que comencis a gaudir dia a dia del teu brillant any nou. Què et sembla com a propòsit?

Dies per retrobar-se, per posar-se a prova, per esbrinar fins on arriba la paciència, per gastar-la sense límit mirant les cares dels nostres estimats. Per saber dir no... als torrons, als polvorons, al segon plat de galets... al comentari airat de segons qui, malgrat que sigui Nadal... Dies per tenir clar què és el que importa, per saber jugar el joc dels regals sense perdre la compostura Per adonar-se que ens estimem fins i tot les sogres i els cunyats, o no. Dies per sentir que tot està bé, sigui com sigui, estigui on estigui sembli el que sembli.

Imagina, per un moment, que tot allò que desitjes que canviï en tu, ja és correcte. Imagina, ni que sigui per un moment, que absolutament totes les teves maneres de ser i de veure la vida són adequades. Imagina, que en el teu interior no n'hi ha lluita; que el que és, ja és  correcte i desitjable. Imagina que no existís cap raó per desitjar ser d'una altra manera. Imagina, que alló que més ràbia et fa cada dia, de tu, dels altres, ja és, i perquè és, és perfecte. Imagina que entens sense dubtar aquestes paraules. Imagina que ja ets Total, que ja vius en Plenitud, que en tu no existeix el conflicte. O imagina que tot el que penses i vius és la forma en que s'expressa a través de tu la Vida, i que això ja és Total. Que les teves cabòries i les teves dèries se sumen en un ésser perfecte; Tu, que ja és Ple. Imagina   que estimes el conflicte, perquè forma part de la vida que t'arriba i et permet conèixer-te millor a tu i al món. Costa d'imaginar? Per quina r...