Enamorar-se de l'hemisferi dret!
Enamorar-se, sí, enamorar-se, perquè l'hemisferi dret és el que té la visió de conjunt, el que és capaç de reconèixer la cara humana , el que permet veure la complexitat encara que no trobi la paraula adequada -que és cosa de l'hemisferi esquerra-.
L'hemisferi dret permet concebre el tot a partir d'una part i permet desenvolupar els conceptes superiors i les abstraccions. Cal enamorar-se d'ell, perquè és el que permet tenir fantasies i somnis i perquè desconeix la noció del temps. Diuen que el temps és la creació que necessita l'ésser humà per la seva incapacitat de veure el Tot, de veure la unitat en que es complementen sempre els dos pols. Necessitem veure "primer" el blanc i "després" el negre, perquè som incapaços de percebre la complexa globalitat.
Però, justament, sembla que l'hemisferi dret viu a l'Eternitat, mira el món de forma analògica i percep la profunditat i la bellesa d'un món de molècules absolutament interrelacionat.
L'hemisferi esquerra és el senyor de la lògica, la lectura, l'escriptura i el càlcul, és l'hemisferi verbal; desxifra analítica i racionalment, calcula, numera i posa nom a tot; és a dir, diferencia, distingeix, esmicola l'Univers.
Enamorar-se de l'hemisferi dret és recuperar els seus valors, oblidats per la societat i per la ciència. La noció del món que impera en el nostre temps és la seva . Només és considera "científic" i socialment s'aprecia el que és racional, concret i analític. Però - com diuen els autors de La enfermedad como camino - aquesta noció del món tant racional només amaga mitja veritat, perquè és la mitja part que entèn l'hemisferi esquerra; és la perspectiva de mig cervell!
Tot el contingut de la consciència, que s'acostuma a anomenar irracional, il·lusori i fantàstic, és la facultat de l'ésser humà de mirar el món -enamorat- amb l'hemisferi dret.
Sembla que la naturalesa valora molt més aquesta meïtat dreta, il·lusòria i fantàstica, i en tràngol de mort, es passa automàticament del predomini de la meitat esquerra al de la meitat dreta, única capaç de deixar d'analitzar i actuar amb la calma, rapidesa i visió de conjunt necessària. Diuen que, en aquest tràngol, l'individu reviu en un instant tota la seva vida, experimenta totes les situacions, perquè l'hemisferi dret, del que, repeteixo, ens hi hem d'enamorar, viu en la més completa intemporalitat.
L'hemisferi dret permet concebre el tot a partir d'una part i permet desenvolupar els conceptes superiors i les abstraccions. Cal enamorar-se d'ell, perquè és el que permet tenir fantasies i somnis i perquè desconeix la noció del temps. Diuen que el temps és la creació que necessita l'ésser humà per la seva incapacitat de veure el Tot, de veure la unitat en que es complementen sempre els dos pols. Necessitem veure "primer" el blanc i "després" el negre, perquè som incapaços de percebre la complexa globalitat.
Però, justament, sembla que l'hemisferi dret viu a l'Eternitat, mira el món de forma analògica i percep la profunditat i la bellesa d'un món de molècules absolutament interrelacionat.
 |
| http://www.laopinionaustral.com.ar/imagen.asp?id=5442 |
Enamorar-se de l'hemisferi dret és recuperar els seus valors, oblidats per la societat i per la ciència. La noció del món que impera en el nostre temps és la seva . Només és considera "científic" i socialment s'aprecia el que és racional, concret i analític. Però - com diuen els autors de La enfermedad como camino - aquesta noció del món tant racional només amaga mitja veritat, perquè és la mitja part que entèn l'hemisferi esquerra; és la perspectiva de mig cervell!
Tot el contingut de la consciència, que s'acostuma a anomenar irracional, il·lusori i fantàstic, és la facultat de l'ésser humà de mirar el món -enamorat- amb l'hemisferi dret.
Sembla que la naturalesa valora molt més aquesta meïtat dreta, il·lusòria i fantàstica, i en tràngol de mort, es passa automàticament del predomini de la meitat esquerra al de la meitat dreta, única capaç de deixar d'analitzar i actuar amb la calma, rapidesa i visió de conjunt necessària. Diuen que, en aquest tràngol, l'individu reviu en un instant tota la seva vida, experimenta totes les situacions, perquè l'hemisferi dret, del que, repeteixo, ens hi hem d'enamorar, viu en la més completa intemporalitat.
.jpg)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada