Imagine

Imagina, per un moment, que tot allò que desitjes que canviï en tu, ja és correcte.
Imagina, ni que sigui per un moment, que absolutament totes les teves maneres de ser i de veure la vida són adequades.
Imagina, que en el teu interior no n'hi ha lluita; que el que és, ja és  correcte i desitjable.
Imagina que no existís cap raó per desitjar ser d'una altra manera.
Imagina, que alló que més ràbia et fa cada dia, de tu, dels altres, ja és, i perquè és, és perfecte.
Imagina que entens sense dubtar aquestes paraules.
Imagina que ja ets Total, que ja vius en Plenitud, que en tu no existeix el conflicte.

O imagina que tot el que penses i vius és la forma en que s'expressa a través de tu la Vida, i que això ja és Total.
Que les teves cabòries i les teves dèries se sumen en un ésser perfecte; Tu, que ja és Ple.
Imagina  que estimes el conflicte, perquè forma part de la vida que t'arriba i et permet conèixer-te millor a tu i al món.

Costa d'imaginar? Per quina raó? Perquè estàs convençut que tot això ja  és cert i que qui està equivocat és la resta del món? O perquè és impossible de creure que, absolutament tal com Ets, siguis la perfecció?

Tant se val si la imperfecció està dins o fora teu;  estic totalment d'acord amb el Daniel Gabarró quan diu que, tot això que desitjes (i creus que no existeix en tu o en els altres) és la teva presó.Vivim la vida com si fos el negatiu d'allò que hauria de ser; és això la  presó...