La consciència humana és polar

 Com us explicava la setmana passada,  estic impressionada llegint el llibre la Enfermedad como camino de T.Dethlefsen i R. Dahlke. Els autors resumeixen la teoria en diversos punts, entre d'altres:

1) La conciència humana és polar. Això, d'una banda, atorga discerniment i, de l'altra, ens fa incomplets i imperfectes. La polaritat és el problema central de l'existència de l'ésser humà.  En dir Jo, l'ésser humà  se separa de tot el que percep com alié al Jo: el Tu. Només podem percebre el món per oposició: sabem què és blanc en contraposició al negre,  sabem què és vermell perquè no és de  cap altre color. Sabem que és de dia perquè no és de nit, què és un home perquè no és una dona, què està ple perquè no està buït; que està mig buït perquè està en un estat diferent de tot allò que no ho sigui.

2) L'ésser humà està malalt.La malaltia és expressió de la seva imperfecció i, en la polaritat, en una interpretació del món basada sempre en l'oposició, en el que "no és", la imperfecció és inevitable.

3) La malaltia de l'ésser humà  es manifesta en símptomes. Els símptomes  són parts de l'ombra, de la consciència que es precipita en la matèria. Com diuen els autors, l'individu diu "jo" i amb aquesta paraula entèn un seguit de característiques: dona, catalana, mare de família i mestra. "Sóc activa, dinàmica, tolerant, treballadora, amant dels animals, pacificista, cuinera per afecció..." A cadascuna d'aquestes característiques va precedir, en el seu moment, una decisió: es va optar entre dues possibilitats (els dos pols contraris) es va integrar un dels pols en la identitat personal i es va descartar l'altre. Així la identitat "sóc activa i treballadora" exclou de forma automàtica els seus contraris: "sóc pasiva i vaga". D'una identificació acostuma a derivar-se'n també una valoració: "A la vida cal ser actiu i treballador; no és bo ser pasiu i vague". És a dir, que cada identificació, que és basa en una decisió, en descarta un dels dos pols contraris (polaritat).

Ara bé, tot allò que nosaltres no volem ser, tot allò que no volem admetre en la nostra identitat, forma el nostre "negatiu" , la nostra "ombra". Perquè el rebuig  de la meïtat de les possibilitats de ser, no les fa desaparèixer, només les desterra de la identificació o de la consciència. Tal com diu Carl G. Jung: ombra és la suma de totes les facetes de la realitat que l'individu no reconeix o no vol reconèixer en sí, i, per tant, descarta.

Però l'ombra és l'enemic més gran de l'ésser humà, perquè la té i no sap que la té. Un altre dia hi bussejarem, remenarem  l'ombra. Per a qui vulgui començar a llegir pot fer-ho aquí.  No són conceptes gens fàcils, oi?