CréixerMent

Avui us deixo una entradeta breu amb un vídeo que és molt bonic. Que el disfruteu!!

Estic a Alcalà d'Henares en un Encuentro de Técnicos de formación de l'Estat, disfrutant de la calidesa de les persones quan parlem d'allò que les apassiona i, a sobre, és la seva feina.  Com aconseguir renovar l'Administració pública per a que realment resulti útil a la vida de les persones?  Per  a les que estem aquests dies a la Universidad de Alcalá és una pregunta apassionant. L'article que us deixo avui també fa unes quantes preguntes, no sobre com millorar la societat, si no sobre una cosa que hauria de ser més fàcil, com millorar-nos a nosaltres mateix@s .  Cómo vemos las cosas, per Velma Lambert.

By O. Arenas En aquests temps és difícil nedar contra corrent o, potser, seria millor dir que nedar contra corrent ha estat i serà sempre difícil. El pes de les idees compartides és poderòs, no en va són les idees compartides les que creen la mateixa societat. I avui la idea més compartida és la de que aquesta societat, basada en el consum poc raonable i en el benefici sense sentit d'uns quants,  té poca viabilitat. Aquesta falta de viabilitat no sembla que generi esperança per obrir noves formes d'organitzar-se. Sembla que després del capitalisme fantasma, aquest en que vivim, que ni tan sols es basa en la producció,  sinó en l'especulació més fictícia, sembla, deia, que no n'hi ha res per descobrir. Tot plegat, una mena de maledicció eterna, perquè la recuperació -que sembla impossible- només seria recuperar llocs de treball per produir coses innecessàries,  al preu d'embrotir les persones i destruir les fonts naturals. I on comença la pressió de la pe...

En les últimes setmanes s'ha agreujat el meu mal de peus. Els metatarsians del peu dret m'estan fiblant inclús quan l'excursió és anar al super (o serà precisament perquè és anar al super? :-)  ) Els peus m'estan frenant, he tingut que deixar de còrrer, de fer marxes i d'agafar la bici, perquè el passeig no acaba bé. Avui una amiga em  comentava  que els peus representen el primer xacra . Sembla que el cap pot córrer massa però els peus es neguen a seguir-lo... Hi meditarem!

Les coses no són ni bones ni dolentes, oi? Aquest programa de Punset, en què divulga els estudis de la neurocientífica Daphne Bavelier sobre les possibles aplicacions dels videojocs en l'educació i la rehabilitació de pacients és un bon exemple. Tot en aquesta vida és útil; els jocs de guerres i matances fantasmagòriques milloren la vista i la capacitat de percepció dels fenòmens. (Si no es carreguen bé els vídeos, podeu llegir l' entrevista a la Daphne Bavelier .)

Els humans compartim l'expressió de les emocions bàsiques i  "paguem amb la cara", és a dir, reflexem les emocions amb els mateixos gestos facials, quan es tracta de les  les " emocions bàsiques", que segons Paul Ekman ,  són la repugnància, l'alegria, la ira, la por, la sorpresa i la tristesa. En aquesta entrevista que l'Eduard Punset va fer a aquest investigador, s'explica en què consisteix allò que ens fa entendre la cara de l'altre sense paraules i sentir vergonya, a vegades, perquè la nostra també és transparent.   Entrevista a Paul Ekman. Blog d'Eduard Punset.  Que gaudiu de la lectura!

Diu l' Antonio Blay  en el seu llibre Ser. Curso de psicologia de la autorealización  que l'energia amb que cada persona arriba al món ha d'"actualitzar-la", això significa que ha de viure-la, que ha d'experimentar-la per ser conscient de que la té.  En el cas d'una de les emocions més quotidianes, la ràbia, és possible que algunes persones no s'hagin atrevit a expressar-la, i per tant, no siguin conscients d'ella. En aquest cas han perdut la força, l'energia que genera i acompanya a la ràbia i no han descobert que són capaços de cridar. Quan la ràbia no s'expressa adequadament,  l'energia que remou es queda estancada, acumulada, transformada en por, en desencís i en negació d'un mateix.  És molt important treure la ràbia. És una manifestació de vida i força absolutament saludable. Però saber-la treure de forma assertiva és tot un art i no sempre estem en condicions de poder o saber fer-ho. I també passa que, el més normal ...