Nedar contra corrent?

By O. Arenas

En aquests temps és difícil nedar contra corrent o, potser, seria millor dir que nedar contra corrent ha estat i serà sempre difícil. El pes de les idees compartides és poderòs, no en va són les idees compartides les que creen la mateixa societat. I avui la idea més compartida és la de que aquesta societat, basada en el consum poc raonable i en el benefici sense sentit d'uns quants,  té poca viabilitat.

Aquesta falta de viabilitat no sembla que generi esperança per obrir noves formes d'organitzar-se. Sembla que després del capitalisme fantasma, aquest en que vivim, que ni tan sols es basa en la producció,  sinó en l'especulació més fictícia, sembla, deia, que no n'hi ha res per descobrir.

Tot plegat, una mena de maledicció eterna, perquè la recuperació -que sembla impossible- només seria recuperar llocs de treball per produir coses innecessàries,  al preu d'embrotir les persones i destruir les fonts naturals.

I on comença la pressió de la pel·lícula social i on acaba la nostra pròpia. Podem permetre'ns viure al marge del pesimisme social? Podem creure en expectatives de progrés, per a nosaltres o per als nostres fills i filles malgrat el desori i el pesimisme imperant.

Podem! We can!

Podem posar el nostre gra de sorra en la debacle econòmica mundial començant per la pedra amb la que ensopeguen totes les corrents polítiques des de l'inici dels temps, l'ànima humana. Podem abandonar voluntàriament el pesismisme i triar focalitzar-nos en allò que puguem fer en la nostra vida qüotidiana. Ser sincers, amb les emocions i l'economia, ser valents, davant de les persones i del sistema. Renunciar a l'excés, en allò personal i allò social. No podem salvar la humanitat però sí a alguna persona. La vida, personal, professional, íntima o política és Una, és només un únic viatge. Podem!


I  us poso per llegir la proposta de Raymond Torres, director del Instituto de Estudios Laborales de la OIT (ONU). Absolutament possible i sensata.