CréixerMent

Aquests dies d'estiu són per gaudir del tot, oi? Al menys per intentar-ho, per sentir el cos, per moure'l, per perdre's en tots els sentits. Ahir llegia de Mario Alonso Puig que el cos és l'incoscient. Doncs em sembla que els dies d'estiu són per posar-hi d'acord amb ell. Ens retrobem al setembre, amb la mica de depressió corresponent a la nostra incapacitat de saber que tot final és un principi i tot principi és un final. Mentrestant, gaudiu i mireu aquest vídeo per recordar que res és impossible, fins i tot que jo estigui contenta el mes de setembre :-) Bon estiu!

 Aquest missatge és per explicar-vos històries perque els dies d'estiu, com fins i tot diu un anunci de Telefònica, són ideals per viure l'aquí i l'ara. El dilluns, per fí, vàrem fer una cosa de la qual feia temps que tenia ganes; arribar a la platja en bici i tornar!!! Confeso que m'havia agafat el bitllet 50-30 de ferrocarrils per si a Sant Boi, la meitat del camí Pallejà-El Prat,   havia de fer-me enrera i abandonar; però no va fer falta.  Els conills, que en altres sortides he vist per vintenes, no estan bojos i no en vaig veure ni un a les dues del mig dia, quan un sol de justícia feia més difícil el camí de tornada. Però, qui havia dit que això no era possible? Que fer 50 kilòmetres en bici, i a l'estiu, jo no ho podria fer? Sí, sí, segurament jo mateixa, en un atac radical de creences limitants. Em deia una bona amiga que tota excursió, cursa, aventura, és una experiència en si mateixa. Per a mi, cada dia d'aquests és com una meditació; em dedico a veure...

Aquesta nit parlava amb una bona amiga i li deia que, d'una banda, n'hi ha les grans explicacions del món; de l'Univers més ben dit, perquè són grans històries de la Història que venen a dir que l'Energia que som és comuna i que el que som ho som en Comú. Però, de l'altra, de l'altra banda volia dir, és difícil treballar cada dia només amb les grans teories a la ma. Per exemple; jo ja sé que quan una persona em fa mal no és ella qui m'ho fa sinó la meva expectativa de que ella em tracti d'una altra manera (que diria la psicologia emocional). Jo ja sé que si alguna persona em fa ràbia, no és ella qui me la fa, sinó que posa en evidència tot allò que no sé i que vull amagar de mi mateixa (la Llei del mirall). Però, què faig amb la ràbia? Què faig amb els milions de minuts en que tantes persones, teòricament, poden ferir-me? Les grans teories , filosòfiques, són les pedres que expliquen l'origen del Món - i de la Vida- però, en la vida quotidiana es p...

Ha estat un cap de setmana de convivència amb uns amics. N'he après moltes coses. He observat com m'ubico en un grup i n'he pres nota. He recordat les meves reaccions (no conscients?) quan els rols no estan clarament definits perquè són situacions de convivència  temporals. He rigut, he caminat, m'he rajat en intentar escalar una paret petita - va poder la por-  i vaig poder afrontar-la -per sobre del fred- per nedar en les aigües gelades del riu Matarranya. Tota una experiència -renovadora- per Sant Joan; gràcies a totes les persones que em fan de mirall, em puc mirar. I parlant de reptes, relacions entre persones i dedicar-hi temps a aclarir conceptes, m'ha agradat aquest article de'n Joan Garriga per proposar-vos-el com a lectura d'aquesta setmana. La forma en que resol una situació complexa en un taller i com aprofita la dificultat per crèixer em sembla tot un repte. Aquí el teniu .  Us suggereix algun comentari?

Es pot ballar fins que deixen de fer-te mal els maxilars? Es pot mirar un punt en la paret fins que descobreixes que la teva por és a fer el ridícul? Es pot estar plen@ d'amor vers persones que no coneixies pel matí? Pots fer un viatge a una infantesa on la mateixa ràbia fa que te tinguin cura que que te la deixin de tenir?  Es pot estimar, desestimar, fer-ho bé, equivocar-se, no saber, sentir-se inspiraratd@ i descobrir, en poques hores, que fins ara et semblava difícil caminar sobre el teus peus perquè no havies provat mai a fer-ho només amb els talons? Borratxera de cos, música i amor a tu mateix@; així descriuria l'experiència d'un taller i un matí a l'Espai la Banyera, amb l'Alba Sagarra, les Flors de Bach en moviment i tots aquells ulls que, de quan en quan, fregavem. Una abraçada!

Aquests dies, quan agafo la bici, em fa força mal el peu esquerra i estic fent-li voltes al fet, intentant inspirar-me per saber quin grau d'atenció hauria de donar-li, quin grau de limitació n'hauria de sentir. La veritat és que la idea que tinc d'aquest mal és força limitant; em fa por haver de deixar d'anar en bici, haver de deixar de portar talons alts, haver de deixar de... Trobo que el dolor genera idees limitants. Porto dies fent-li voltes i avui he tornat a agafar la bici; un agradable passeig amb uns amics, i només començar el meu peu em feia mal, però passats els primers quilòmetres, quan la idea de que no podria continuar, de que per sempre agafaria la bici i em faria mal, quan m'he distret i han passat totes aquestes idees limitants, el dolor ha desaparescut. La por de sentir-lo m'estava fent mal. Durant la resta de la sortida (he fet 35 kilòmetres) només a estones m'ha fet mal, encara que he acabat amb el peu força resentit, però com la resta ...

"Tots som el mateix..Tot el que t'han dit que està mal en tu, és justament el que hi ha de  bó en tu. La teva impulsivitat és un do. Els teus impulsos són la clau cap al miraculòs. Els teus canvis d'humor reflexen el pols natural de la vida, t'aporten una energia imparable quan estan amunt del tot i una profunda visió commovedora de l'ànima quan estàs a baix del tot." Tots som el mateix. We are wall the same . Tot el que sempre t'han dit que és el dolent en tu, és la teva força; tot el que sempre has vist com a defectes, és la teva esència; tot el que sempre has vist com una imperfecció, ets tu i som tots. Tots som el mateix!. Love!!! Aquí trobareu un missatge profund. No cal distreure's en pensar-hi massa. No importa si no ens creiem totes les lletres, o totes les frases. Aquí hi trobareu un missatge profund; d'Amor. Gaudiu!