Ha estat un cap de setmana de convivència amb uns amics. N'he après moltes coses. He observat com m'ubico en un grup i n'he pres nota. He recordat les meves reaccions (no conscients?) quan els rols no estan clarament definits perquè són situacions de convivència temporals. He rigut, he caminat, m'he
rajat en intentar escalar una paret petita - va poder la por- i vaig poder afrontar-la -per sobre del fred- per nedar en les aigües gelades del riu Matarranya. Tota una experiència -renovadora- per Sant Joan; gràcies a totes les persones que em fan de mirall, em puc mirar.
I parlant de reptes, relacions entre persones i dedicar-hi temps a aclarir conceptes, m'ha agradat aquest article de'n
Joan Garriga per proposar-vos-el com a lectura d'aquesta setmana. La forma en que resol una situació complexa en un taller i com aprofita la dificultat per crèixer em sembla tot un repte.
Aquí el teniu. Us suggereix algun comentari?
.jpg)
Hola Joana,no estic gens d'acord amb com va resoldre la situació Joan Garriga. Si tu no entens l'idioma en que es farà una xerrada no t'hi apuntes, oi? Llavors em sembla una provocació i una desconsideració cap els 150 assistents restants demanar que es faci en l'idioma de 5 persones. Está bé ser generosos quan es fa des de la superioritat (el castellà) però des de la inferioritat (el català) és més una submissió. Cada vegada costa més poder viure en català a Catalunya, per tant, no deixem perdre les poques oportunitats.
ResponEliminaHola Cristina, realment és una solució controvertida i arriscada. A mi em va interessar que s'atrevís a treballar el tema i que generès vertadera reflexió. Que tothom pogués pensar en el rol dels estereotips, en l'essència de la persona més que en el rol de la persona. Que traballés des de l'Amor i la generositat. Entenc que és difícil de veure abundància i generositat des d'una identificació de llengua catalana oprimida, però a mi m'agrada més veure la catalanitat com a Poder,potència i afirmació; des d'aquesta posició sí que es pot ser generòs.
ResponElimina