Borratxera d'amor

Es pot ballar fins que deixen de fer-te mal els maxilars? Es pot mirar un punt en la paret fins que descobreixes que la teva por és a fer el ridícul? Es pot estar plen@ d'amor vers persones que no coneixies pel matí? Pots fer un viatge a una infantesa on la mateixa ràbia fa que te tinguin cura que que te la deixin de tenir? 

Es pot estimar, desestimar, fer-ho bé, equivocar-se, no saber, sentir-se inspiraratd@ i descobrir, en poques hores, que fins ara et semblava difícil caminar sobre el teus peus perquè no havies provat mai a fer-ho només amb els talons?

Borratxera de cos, música i amor a tu mateix@; així descriuria l'experiència d'un taller i un matí a l'Espai la Banyera, amb l'Alba Sagarra, les Flors de Bach en moviment i tots aquells ulls que, de quan en quan, fregavem. Una abraçada!

Comentaris

  1. Anònim20 de juny del 2011, a les 13:48

    preciosa la vostra presència
    exquissit poder seguir compartint amb vosaltres...
    gràcies a tu Joana per compartir.
    Fins la propera,
    Alba

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Resistència

Imatge
  #PerlesQuotidianes                                        Il·lustració @la.mediana En  abocar el mig cos per la finestra, la banyava la frescor.  Els ratpenats, prop seu, dibuixaven a l'aire. Les llums de l'autopista titil·laven com estels. Només el soroll sec de la politja que vigilava les cordes feria la quietud de la nit; l'esquinçava. La roba era tèbia encara. Es resistia a refredar-se. S'aferrava a l’escalfor que feia minuts l’havia amarat. Una camisa, tossuda, lluitava per romandre al cistell, abraçant-se sense ànima al camal d’uns pantalons. Va caldre una bona estrebada per desempallegar-la i fer-la jeure, ben estesa, a la foscor de la nit. Una veu dins la casa va recuperar la dona. El cistell ja era buit. Els sostenidors, els mitjons, els draps de cuina,  s'espolsaven la mandra i  es resignaven al destí .
Read more »

Llit

Imatge
#PerlesQuotidianes Un Everest de coixins jeia en desordre. Al fons, cinc dits esmaperduts, mig ofegats, endormiscats, sobresortien. La llum tèbia regalimava a la finestra, la deglutia fins fer-la gairebé desaparèixer.  Una escalforeta suau ennuegava les cames i s'enfilava cap a les orelles; els edredons feien feina!  Es va girar un cop més, mig adormida, i va esperar l'onada de sorolls que fluiria del carrer per decidir llevar-se.
Read more »

Restes de vida

Imatge
Il·lustració @la.mediana #PerlesQuotidianes  Què hi ha més decadent que una muntanya de recipients caducats i bruts traient cap per la galleda?   Com si volguessin escapar al seu destí. Amuntegats, en equilibri, en desordre. Ferits de mort, buits, inermes. Dormen al costat de restes de vida. Que si unes peles de patata, que si unes fulles de col, que si unes closques… Esperant deleroses la descomposició. Tanco l’armari i respiro a fons! Encara resta espai a les galledes, demà les baixo!
Read more »