CréixerMent

Com diu Antonio Galindo, piscòleg i director d' Asesores emocionales  parlar de por -i reconèixer-la, "no queda bé" en les persones adultes.Sembla que la por hauria d'estar reservada a la infància i que la maduresa  es faci evident, justament, en la capacitat de saber-se "a salvo" de la por. Tret que estiguem parlant de situacionscomplexes i  externes a nosaltres, on la por, torna a estar justificada. Però la por, que es pot escriure en majúscula o en petites lletres, que pot ser petita o gran,  nèixer i quedar-se en nosaltres o provenir de l'exterior;  la por aconsegueix sempre els mateixos resultats,  mantenir-nos el més lluny possible d'algunes experiències. El problema està en que rendir-nos a la por genera un estat interior de derrota que contamina la nostra consciència, la nostra auto-imatge, i ens porta, en conseqüència, a recòrrer tristement els mateixos camins interiors ja molt transitats. Rendir-se a la por és una rutina de les més poten...

Algunes persones m’han preguntat com és que encara no he fet cap “post” (cap article o entrada) en aquest Bloc sobre EFT quan en els últims mesos hi estic immersa.  Crec que no ho he fet per no avorrir-vos, però, finalment, aquí el teniu.  Per a tothom que encara no conegui aquesta tècnica,  E.F.T (Emotional Freedom Technique) també anomenada tapping o acupuntura emocional és una forma d’influir sobre el nostre equilibri energètic i una  forma potent d’aconseguir relaxar tensions, alleugerar dolors físics i, el més sorprenent, esborrar ferides emocionals recents o perdudes en els nostres arxius insconscients. Diversos autors, entre ells Bruce H. Lipton la consideren com part de la nova Psicologia Energètica i recomanen el tapping   com una forma efectiva de “reescriure” programes a la nostra ment insconscient per superar creences que limiten les nostres decisions; la nostra vida. Què és el tapping o EFT? Un conegut expert, Guillermo Peña , diu que quan vol e...

Estic gaudint del llibre de Robin Sharma, El monje que vendió su ferrari . Julian Mantle un advocat reputat i triomfador,  es desploma al terra, en plena sala de judici, víctima d'un atac cardíac. A partir d'aquest moment, decideix abandonar l'advocacia i se'n va a l'Índia. En passar tres anys sorpren al que era el seu ajudant, amb una sobtada visita al seu domicili. I el que segueix és una part del diàleg entre els dos (capítol 7, pg 83-85).. "-¿Cual era el secreto del lago?- pregunté impaciente. Julian explicó que los sabios observaban las aguas del lago e imaginaban sus sueños convertidos en realidad. Si era la virtud de la disicplina lo que deseaban cultivar interiormente, se imaginaban a sí mismos levantándose al alba, realizando su riguroso régimen físico y pasando días enteros en silencio para robustecer su fuerza de voluntad. Si lo que buscaban era más alegría, miraban el lago y se imaginaban riendo o sonriendo cada vez que encontraban a un hermano...

Aquesta sèrie de post sobre el llibre de Joe Dispenza, Desarrolla tu cerebro , no pot oblidar el paper predominant que en el llibre s'atorga al lòbul frontal del nostre cervell. Es considera que és la seu del nostre lliure albir, de la capacitat de triar; la qualitat més intrísecament humana i aquella que, si bé nos ens permet seleccionar les experiències que ens porta la vida, ens permet, rotundament, atorgar-les lliurement significat. És a dir, no sempre som lliures d'escollir les circumstàncies a viure, però sempre ho  som d'interpretar-les. Podem triar entre considerant-nos víctimes de les circumstàncies o viure decidint  treure'n profit de les lliçons que ens aporten. El lòbul frontal és la part del cervell on s'allotja la nostra voluntat, aquella que té la capacitat de posar-hi el nord. Confiar en nosaltres és confiar en aquesta capacitat. Confiar en nosaltres és reconèixer la seva existència i posar-hi feina en practicar i practicar la constància i l'e...

La lectura del llibre de Joe Dispenza  Desarrolla tu cerebro  que us vaig comentar la setmana passada m'està resultant molt suggerent. L'autor explica com generar nous camins neuronals, noves connexions sinàptiques, per construir un nou "jo"; un jo triat  amb més consciència  i a qui  resulti més fàcil integrar pensaments i emocions. Per a la reflexió d'aquesta setmana us proposo la tècnica de creixement que Joe Dispenza anomena "repàs mental". Podeu llegir a continuació unes pàgines del capítol 11 del seu llibre i, al final de la lectura, trobareu les claus pràctiques del treball. . Espero que la falta de paciència no sigui un distorb per incrementar-la :-)  Jo em comprometo a treballar durant les tres setmanes que proposa per aumentar la meva " autopaciència ". Us hi apunteu? Repaso mental: el pensamiento mágico y la estructuración mental Utilizo el término repaso mental para describir cómo podemos sacarle el máximo paratido a nuestro l...

Aquests dies hi estic treballant intensament en l'observació i el canvi de les meves rutines. M'ho va recomanar l'Ángeles San Ginés, una terapeuta que treballa amb l'energia, i n'estic  molt contenta dels resultats. Per resumir-ho d'alguna manera - més endavant ho explicaré àmpliament en paraules de Joe Dispenza- les nostres rutines i minirutines    diàries (des de l'ordre en que prepares la roba que et posaràs en el dia fins els últims  moviments abans d'anar-hi al llit) són camins, patrons de connexió de les nostres neurones,  que s'han consolidat al llarg del temps. Com la ment i el cos són màquines d'estalviar energia, reutilitzem i reutilitzem aquestes connexions establertes; les rutines. Aquest fet afecta tant als comportaments (com em vesteixo, la ruta que segueixo per anar-hi a treballar) com als pensaments... i això és  més important!! De forma que aquells estils de resposta emocional, aquell tipus de pensaments automàtics i repetitius q...

Endreçar la taula ha estat un dels meus propòsits de l'any nou i regirant i regirant he trobat un article de la Revista Capital Humano, núm 240,  escrit per  J. Simöes i G.Colma, sobre la gestió del temps que m'ha sorprès. Com diuen  els autors, l'habitual és parlar d'optimització del temps,  gestió eficaç del temps i diverses tècniques per a l'ús de l'agenda, però no és usual referir-se a  l'atenció, la conciència i la recerca d'un propòsit a la vida. "Ens atrevim a dir que sempre que ens queixem de falta de temps  és, més aviat, que no aprofundim suficientment en nosaltres mateixos", diuen per començar l'article. I les recomanacions finals m'han semblat extraordinàries,  certament no són les típiques que es troben en la literatura sobre gestió del temps: 1: Apren a assimilar les decepcions : No li'n facis més voltes! quan un tema es tanqui de forma que et generi contrarietat, pensa tant sols en si haguessis pogut fer alguna alt...