Trobar l'equilibri interior, de Deepak Chopra

Burutain (Nafarroa) Casa de Camino i Pablo
Burutain (Nafarroa)

Aquesta setmana us deixo amb un parell de coses, d'una banda,  unes fotos de Iruña (Pamplona), on hem passat el cap de setmana, en companyia de moltes amistats a  qui feia anys que no en veia.

Esta semana os dejo un par de cosas, por una parte unas fotos de Iruña (Pamplona) donde hemos pasado el fin de semana en compañía de muchas amistades a quienes hacía años que no veía. Para leer más.

Han estat 48 intenses hores, de converses entorn de la taula, en les quals hem pogut compartit els forats que se'ns havien escapat  de les nostres vides. Sempre sorprèn adonar-se  que cadascú de nosaltres és un ésser únic i a l'hora una gota d'aigua del mateix oceà.

I de l'altra, us he portat els vídeos de la la pel·lícula "El viatge a l'equilibri interior" del reconegut autor i metge ayurvèdic Deepak Chopra  per suggerir-vos la  la complexa i hermosa idea de la relació que existeix entre els éssers individuals i el Tot universal.

 

 


Per continuar veient les parts restants podeu adreçar-vos a You tube

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Resistència

Imatge
  #PerlesQuotidianes                                        Il·lustració @la.mediana En  abocar el mig cos per la finestra, la banyava la frescor.  Els ratpenats, prop seu, dibuixaven a l'aire. Les llums de l'autopista titil·laven com estels. Només el soroll sec de la politja que vigilava les cordes feria la quietud de la nit; l'esquinçava. La roba era tèbia encara. Es resistia a refredar-se. S'aferrava a l’escalfor que feia minuts l’havia amarat. Una camisa, tossuda, lluitava per romandre al cistell, abraçant-se sense ànima al camal d’uns pantalons. Va caldre una bona estrebada per desempallegar-la i fer-la jeure, ben estesa, a la foscor de la nit. Una veu dins la casa va recuperar la dona. El cistell ja era buit. Els sostenidors, els mitjons, els draps de cuina,  s'espolsaven la mandra i  es resignaven al destí .
Read more »

Llit

Imatge
#PerlesQuotidianes Un Everest de coixins jeia en desordre. Al fons, cinc dits esmaperduts, mig ofegats, endormiscats, sobresortien. La llum tèbia regalimava a la finestra, la deglutia fins fer-la gairebé desaparèixer.  Una escalforeta suau ennuegava les cames i s'enfilava cap a les orelles; els edredons feien feina!  Es va girar un cop més, mig adormida, i va esperar l'onada de sorolls que fluiria del carrer per decidir llevar-se.
Read more »

Restes de vida

Imatge
Il·lustració @la.mediana #PerlesQuotidianes  Què hi ha més decadent que una muntanya de recipients caducats i bruts traient cap per la galleda?   Com si volguessin escapar al seu destí. Amuntegats, en equilibri, en desordre. Ferits de mort, buits, inermes. Dormen al costat de restes de vida. Que si unes peles de patata, que si unes fulles de col, que si unes closques… Esperant deleroses la descomposició. Tanco l’armari i respiro a fons! Encara resta espai a les galledes, demà les baixo!
Read more »