El poder de la vulnerabilitat
L'única diferència que existeix entre les persones que senten que estan connectades amb les altres, que senten l'amor i el reconeixement de les altres, i aquelles que no el senten, que se senten separades, soles i vulnerables; l'única diferència, com diu Brené Brown., investigadora de la Universitat de Houston en el vídeo que veureu més a sota, és que aquelles que se senten connectades, CREUEN que tenen dret a ser estimades.Les persones que se senten estimades, van tenir el coratge d'acceptar-se sabent-se imperfectes. Les persones que se senten estimades, connectades amb els altres, han tingut el coratge (paraula que prové de cor: coratge) de mostrar-se sense parapets, sense defenses, d'acceptar la seva vulnerabilitat. Han explicat la història de qui són amb tot el cor.
Però això, ens fa ser vulnerables....I llavors, lluitem contra la vulnerabilitat, i en aquesta lluita, que sempre perdem, perdem també tota la resta d'emocions, i deixem de sentir por i incertesa de la mateixa manera que mai podem tornar a sentir alegria i joia. Lluitem contra la vulnerabilitat, que genera una monstruosa incertesa i por, canviant-les per culpa, perquè, com diu Brené Brown, la culpa és la forma que tenim de descarregar en els altres el dolor i la incomoditat.
Agraeixo a Carles Caño que m'hagi fet arribar aquest vídeo i us encoratjo a mirar-lo fins el final. Deixeu passar els primers minuts d'introducció, on la Brené Brown explica de forma divertida els inicis de la seva investigació, i resistiu a la dificultat de sentir-la en anglès (amb subtítols en castellà!). Us asseguro que no us empenedireu! Espero els vostres comentaris!
.jpg)
Moltes gràcies Joana, m´ha agradat i m´ha fet pensar, i és veritat que estem en aquest punt en al nostra societat de ser susceptibles i vulnerables i com que no sabem com superar-ho ho reprimim, caiem en adiccions i volem presentar-nos com a perfectes quan per dins no ens en sentim...té molta raó...ara bé el camí per sortir d´aqui no es viure la vulnerabilitat al meu entendre sino trascendir-la, i sols al podem trascendir quan comprenem i entenem qui som i com funcionem, quan arribem a descobrir qui som i que estem en un camí d´evolució de consciència, és quan arribem a entendre que la polaritat dels setiments i de la vulnerabilitat és una etapa de la nostra evolució que hem de superar de trascendir per arribar a l´etapa de l´amor que ja no té polaritat, que ja no és un sentiment ni una vulnerabilitat, sino un sentir i viure des del cor, des de l´AMOR que som i que portem dins.. és una llàstiam que això encara no s´expliqui , ni s´eduqui el suficient en això, ..però també és normal ja que encara estem en la fase en que com educadors hem d´aclarir-nos d´entendren´s a nosaltres mateixos, i és una fase que hem de respectar i que durarà el que hagi de durar...fins que un dia ja saturats de patiment obrim les nostres ments i cors a un altra indformació i formació que ens faci trascendir al vulnerabilitat, i això és possible, el que passa es que encara nos abem com fer-ho. Podem arribar a l´estat de PAU INVULNERABLE, estat on no hi ha la polaritat del sentiment!!!
ResponEliminaUna forta abraçada,
Assumpció Salat
"Me va de perlas" Joana. Justament en l'últim treball de gestalt, vam fer una meditació en la que connectavem amb nosaltres mateixes en el moment de néixer i havíem de dir una paraula de com ens veiem. Jo vaig dir qu em veia "Vulnerable" De fet és un concepte que no faig servir molt i vaig haver de mirar al diccionari per veure tots el matiços. Després feiem un treball de com ho havíem fet per perdre auquesta essència amb la que cadascú havia arribat a aquest món. Aquest treball em dona una mica més de llum per ariibar a aquesta Josepa vulnerable, que s'ha protegit per no ser ferida i que tira fletxes per atacar al possible perill.
ResponEliminaGràcies per la teva ajuda, Joana.
Josepa
Hola Assumpció, me'n alegro molt que ens hagis deixat aquesta reflexió. Sovint pensem que "acceptar" la vulnerabilitat, expressada en la "forma defectuosa" que sigui, ens mantindrà empresonats en ella. No ens atrevim a acceptar-la de debó, per la por de no superar-la (transcendir-la) mai. Creiem que el camí per ensortir-nos-en és negar-la, simular la fortalesa, simular i simular, malbaratant esforços en crear la màscara de la perfecció; la màscara de la personalitat; "el que deuria ser". I en aquest empecinament ens deixem la pell defensant el nostre Ego (la nostra màscara, la nostra personalitat). Però com tu dius -i com jo llegeixo del que diu la Brenen Brown - acceptar la vulnerabilitat és el primer pas per transcendir-la, perquè en no resistir-nos és quan obrim el camí del creixement, de l'evolució, per al reconeixement del Ser total que habita en el nostre interior.
ResponEliminaHola Josepa, entenc perfectament el que dius; el sentiment de vulnerabilitat és molt profund i crec que la història que explica la B. Brown ens remou i ens agita i ens fa connectar amb aquesta part de nosaltres tant profundament amagada. Què hem fet per perdre l'essència que érem? Per què aquest brutal sentiment de no merèixer la connexió?
ResponEliminaQue som? sino vulnerables, que fem? sino defensar-nos continuament del que ens pot fer por, del que ens pot fer mal. I perquè ho fem? Perquè no sabem enfrontar-nos a aquestes emocions i és més còmode seguir amb el que coneguem. Aquest video et fa pensar i motiva a provar a ser vulnerables, encara que en alguna petita parcel.la per anar provant, segur que servirà per continuar amb altres parcel.les més grans.
ResponEliminaHola Palmira, bona idea anar provant perquè fa falta valor, molt de valor per acceptar-se vulnerable...
ResponEliminaGràcies Joana per compartir aquest video, és molt interesant.
ResponEliminaAquesta frase m'ha fet pensar:
"si adormeixes o evites determinades emocions, tendeixes a adormir totes les emocions ". És a dir, que si dónes l'esquena a la tristesa i a la ira, és probable que la teva capacitat de sentir alegria o gratitud també quedi molt minvada.
Penso que ser vulnerables es important , ja que ens ajuda a crèixer com a persones, acceptar-nos a nosaltres mateixos és molt difícil ( per què vivim amb moltes pors ),però si reconeixem que no ser perfectes no és dolent, podem: apendre, ensenyar, experimentar, riure, estimar-nos i estimar i allò més important, VIURE.
Esther
Hola Joana sóc Marta del curset dels dimarts. El que vinc a entendre una mica d'aquest video es que no hem de tenir por a mostrar la nostra vulnerabilitat. Si aconseguim ser compasius amb nosaltres mateixos (aprenet i aceptant els nostres errors i estant a gust com som)no ens importarà mostrar la nostra vulnerabilitat ja que és una cosa que ens fa creixer com a persones.
ResponEliminaHola sóc Pere del curset dels dimarts. El que penso és que ningú és perfecte, que tenim molts defectes, moltes pors (del que diran, del que pensen de nosaltres), però que ens hem d’estimar i valorar, de sentir-nos bé amb nosaltres mateixos i així d’aquesta manera podrem valorar, estimar i perdonar a la resta de gent sense cap dubte. I per últim podem pensar en aquestes paraules que diu la Brené Brown: “Sóc capaç de…” i afegiria jo: de TOT.
ResponEliminaHola Esther, Marta i Pere,
ResponEliminaUs agraeixo els vostres comentaris. Vivim en un món on la vulnerabilitat està molt mal vista; es considerada feblesa i forma part "d'allò que a algú li falta"; és imperfecció. I la imperfecció també té molt mala premsa! Acceptar-se incondicionalment -com diu ALbert Ellis- és la gran assignatura pendent. El primer pas és aquest que estem fent; ser-ne conscients.
betpark
ResponEliminatipobet
betmatik
mobil ödeme bahis
poker siteleri
kralbet
slot siteleri
kibris bahis siteleri
bonus veren siteler
4UZCEN
betmatik
ResponEliminakralbet
betpark
tipobet
slot siteleri
kibris bahis siteleri
poker siteleri
bonus veren siteler
mobil ödeme bahis
A8D4
betmatik
ResponEliminakralbet
betpark
tipobet
slot siteleri
kibris bahis siteleri
poker siteleri
bonus veren siteler
mobil ödeme bahis
284QJ