Espais on créixer

Podria semblar que el créixerment requereix d'espais, llocs o temps especials per donar-se. Podria semblar que només les lectures profundes, els discursos savis, els cursos i tallers, serveixen per fer-ho. Podríem somiar que podem triar quin és el moment adequat, les persones adequades, la situació adequada  que despertarà en nosaltres més sabiduria o ens allunyarà de les limitacions que no estimem del nostre caràcter.Però, la veritat, és que, igual que no podem triar les coses que ens passen, tampoc podem limitar el créixerment als moments de solemnitat. Sencillament, les coses passen.
El moment adequat per no callar -quan els altres parlen-  encara que no tinguis la paraula perfecta. El moment adequat per poder callar i deixar de guanyar uns quans motius dels quals apenedir-te. El moment per atrevir-te a fer allò que semblava impossible. El moment de poder ser un@ més entre els altres,  sense sobresurtir. El moment d'afrontar la por que far dir algunes paraules i el moment en què no és necessari postergar més les coses a fer, perquè ens  atrevim a que no siguin  perfectes.
I aquesta pil·la de moments,  senzills, quasi vulgars, estan aquí a totes les hores i tenen la poca vergonya de donar-se a tot arreu. Perquè l'escenari preparat i idoni pel créixerment sembla que no existeix, o almenys, que no es diferencia gaire de la vida qüotidiana.
És llavors el camí , la vida qüotidiana?



Us deixo per a reflexionar un fragment de la pel·lícula "El camino del guerrero pacífico" de Dan Millman.