Entrades

El cel

Imatge
El camí era polsegós i ple de fulles mortes que aixecaven muntanyes despietades. Anava ensopegant. Els pardals que niuaven als arbres banyaven l’aire d’aguts refilets. S’amagaven entre les branques nues que cobrien el cel.   De tant en tant ensopegava perquè el mar bru de fulles li entorpia el camí. S’alçava i atiava a la marxa novament, sense recança. Glopejant l'aire. Destralejant les pors. Una tramuntana cega aixecava el polsim del fang grisós i ennuegava les paraules. No hi havia recés, no hi havia camí. Però va enlairar el cap i es va adonar que els seus pensaments ja eren el cel. Violeta del tot. #8M #PerlesQuotidianes #JuntesFaremNostraLaNit Foto: joana.martinezmontabes 

El somni

Imatge
La sala, finalment, s'havia buidat. Havia estat una presentació intensa i ja feia dies que no parava. Primer a Barcelona, a Pallejà, a Sant Feliu de Llobregat, a Girona, a Madrid, a Toledo, a Granada, a Arbuniel, a La Guardia, a la mateixa capital de Jaén! La presentació de juanapereznovela.blogspot.com estava sent un èxit. Àfrica, la seva agent editorial ho havia organitzat amb molta cura i els olis plens de caseries i oliveres de Kasimir Montabes, sa germana, havien guarnit les parets amb tanta intensitat que el flaire dels arbres flotava sobre els caps de les persones assistents. Però aquesta era la presentació de Huelma, el poble omnipresent a la novel·la, perquè la hisenda estava al seu partit judicial. L'alcalde, en fer la seva intervenció, havia fet broma amb el seu homònim, José Galiano, de mitjans del XIX.  Va mirar, des de l'estrat, la sala buida per gaudir del silenci i del moment. Es va fer un lleuger massatge a la mà dreta, adolorida de tante...

La cicatriu

Imatge
La veritat, no havia tornat a sortir al carrer. Que li importava a ella que hi hagués gent i vida i coses! A casa feia i desfeia, remenava calaixos, planxava camises, farcia galets amb carn picada ben estovada amb ou i all i julivert. Mirava per la finestra de baix, les llambordes del carreró, estret com un dimoni, o pujava al terrat i perdia la vista en les oliveres d'arberquina que envoltaven el poble. Però al carrer, no, no l'havia tornat a trepitjar. Als matins feinejava a la cuina i enllestia carn rostida amb canyella i conyac i mongetes tendres, fetes a foc molt baix, en el seu suc i un sofregit de ceba. Les tardes les passava sargint mitjons i calçotets i repassant les inicials mig esborrades a les tovalloles del seu aixovar. Que no, que ella no sortia al carrer! La doctora ja podia cantar missa, com el seu home i el seu fill. Perquè, a veure, a ella la cicatriu no li llevava la son, amb prou feina se'n recordava d’ella a sota de la faldilla i la combinac...

Escriure

Imatge
Es va mirar les mans, la marabunta de clivelles i la impossible simetria dels dits. Funcionals, que, així i tot, funcionaven, li havien dit. De les poques coses que encara ho feien.  Va agafar la tassa de cafè amb cura; havia de parar atenció a prémer fort per la nansa, o el seu portàtil patiria.  El seu home feia uns anys que havia mort, sempre havia dit que no es faria vell. Les màquines suïsses que et deslliuraven dels mals de l'ancianitat ja eren aquí, gràcies a Déu, i ell no hi havia dubtat. Ella encara no, ella escrivia. #escriu natural 25  @escripturanatural Foto: joana.martinezmontabes #PerlesQuotidianes 

Arbuniel

Imatge
#PerlesQuotidianes "Las aguas de Arbuniel"'.  Foto editada @la.mediana La inundava aquella alegria contagiosa dels dies d'estiu. La sensació que la carn és tova i que es viu flotant sobre una bombolla delicada que fa pampallugues. L'aire, càlid però sense cremar, li fregava la pell. Qualsevol bajanada la  feia  riure i un cant com d'ocell feliç se li ennuegava a la gola, que li petava en esclats tremolosos, com anellades dins de l'ànima. La llum era dolça, radiant, tranquil·la, i li esclatava per tots el racons del cos, fent-lo vessar alegria com si fos una suor lleugera, estimada i persistent. Les fulles dels arbres ballaven dolçament i cegament i permetien als éssers vius creure's que el paradís vivia a prop. I tot va ser un moment, només un moment, en què el braç d'una amiga li va permetre recolzar-se,  per tancar els ulls enmig de la joia estival, i concentrar-se a escoltar el Diamonds and Rust de Joan Baez,  a l’hora que caminava ...

El mar

Imatge
#PerlesQuotidianes   Il·lustració @la.mediana  Era blau, condemnadament blau, tan intens com el cel ordenava. Era blau, i llis, i dolç; immens. El sol d’agost, que una mica més tard fondria la finestra, a les set del matí la deixondia perquè sentís la xiscladissa de les gavines. Ella sortia al balcó de l'hotel per admirar aquell mar sorneguer, i es delia amb la seva remor blava esbocinada a la sorra.  Com una criatura juganera li demanava atenció, ara m'avanço, ara m'amago, ara em deixo caure esmaperdut. I un segon després, em llenço a l'arenera, com si deixés caure les armes i em rendís desesperadament.  Era matí trencat i a aquella hora, les aigües eren un llit còmode per als vaixells a motor, que plens de peixos i envoltats de gavines, les solcaven.  I ara no se'n sabia avenir, amb l'ànima estellada, quan liquidats aquells dies de vacances, davant de sa finestra només albirava les calces esteses -i els llençols- de la veïna del dava...

Albaicin

Imatge
     #PerlesQuotidianes           Il·lustració: @la.mediana    Eren precioses aquelles pedres rodones, el carrer empedrat, com petits turons d'un país en miniatura. Còdols que es somiaven suaus, gairebé tendres en la seva ànima abismal. Impossibles de descriure? Arraulides en un ordre perfecte, abraçades en un silenci durador, deixant espai per si algun dia havia de solcar-hi l’aigua. Les més petites dibuixant el canemàs, les més grans impostant una força desmaiada que aconseguia esgarrapar  una mica més d'alçària.  Ella mirava a terra, extasiada, embabaiada, sense voler robar els ulls a aquella meravella. Posar els peus sobre allò  era com besar un instrument, abraçar trastos desordenats, abastar un rang de tecles insonores, fantasiar el seu relleu. Fins que el peu se li plegà en aquell desnivell anunciat, indiferent al crec que es va sentir al genoll i al bram que brollà de les seves entranyes.  @joana.m...