CréixerMent

#PerlesQuotidianes   Il·lustració @la.mediana  Era blau, condemnadament blau, tan intens com el cel ordenava. Era blau, i llis, i dolç; immens. El sol d’agost, que una mica més tard fondria la finestra, a les set del matí la deixondia perquè sentís la xiscladissa de les gavines. Ella sortia al balcó de l'hotel per admirar aquell mar sorneguer, i es delia amb la seva remor blava esbocinada a la sorra.  Com una criatura juganera li demanava atenció, ara m'avanço, ara m'amago, ara em deixo caure esmaperdut. I un segon després, em llenço a l'arenera, com si deixés caure les armes i em rendís desesperadament.  Era matí trencat i a aquella hora, les aigües eren un llit còmode per als vaixells a motor, que plens de peixos i envoltats de gavines, les solcaven.  I ara no se'n sabia avenir, amb l'ànima estellada, quan liquidats aquells dies de vacances, davant de sa finestra només albirava les calces esteses -i els llençols- de la veïna del davant. @

     #PerlesQuotidianes           Il·lustració: @la.mediana    Eren precioses aquelles pedres rodones, el carrer empedrat, com petits turons d'un país en miniatura. Còdols que es somiaven suaus, gairebé tendres en la seva ànima abismal. Impossibles de descriure? Arraulides en un ordre perfecte, abraçades en un silenci durador, deixant espai per si algun dia havia de solcar-hi l’aigua. Les més petites dibuixant el canemàs, les més grans impostant una força desmaiada que aconseguia esgarrapar  una mica més d'alçària.  Ella mirava a terra, extasiada, embabaiada, sense voler robar els ulls a aquella meravella. Posar els peus sobre allò  era com besar un instrument, abraçar trastos desordenats, abastar un rang de tecles insonores, fantasiar el seu relleu. Fins que el peu se li plegà en aquell desnivell anunciat, indiferent al crec que es va sentir al genoll i al bram que brollà de les seves entranyes.  @joana.martinezmontabes

#PerlesQuotidianes   Il·lustració @la.mediana  "Color de pollastre rostit”, així diuen que parla Josep Pla de les façanes de Roma. Ella es va mirant les torrades i no sabria com definir-ne el color. Definitivament, li falten adjectius. El de les façanes de Roma ja hi escauria, si no fos perquè els colors crema suaus, les arestes marronoses, la superfície esmaltada de llavoretes, fa més per al seu esperit, que és filovegà. I l'olor? Aquesta fragància irresistible que engega la salivera i fa somiar? Només pot competir amb el plaer de fer-les cruixir i perdre l’ànima per un moment. Aix! El color rancuniós de negra nit no estava previst! @joana.martinezmontabes

#PerlesQuotidianes Il·lustració @la.mediana Es desperta, un altre dia. Obre els ulls i aixeca les persianes de les esperances. Ausculta el cor, buit, com ahir. Baixa a l'estómac, no té gana. Fa mitja volta i comprova que les lumbars fan mal. Torna al cap. Com s’ho feia, abans, per treure's de sobre aquest estat tan murri? Se n'ha oblidat. Es gira i aconsegueix llevar-se. El pijama li va gran, com tota la vida li han anat les expectatives. @joana.martinezmontabes

Il·lustració @la.mediana #PerlesQuotidianes  Què hi ha més decadent que una muntanya de recipients caducats i bruts traient cap per la galleda?   Com si volguessin escapar al seu destí. Amuntegats, en equilibri, en desordre. Ferits de mort, buits, inermes. Dormen al costat de restes de vida. Que si unes peles de patata, que si unes fulles de col, que si unes closques… Esperant deleroses la descomposició. Tanco l’armari i respiro a fons! Encara resta espai a les galledes, demà les baixo! @joana.martinezmontabes

#PerlesQuotidianes N'havia fet una segona, d’ullada, però no va saber trobar-hi més defectes que a la primera.  Se’l va tornar a mirar, però, al final, es va prendre unes hores per descansar-ne. Es va arraulir al sofà, duent-lo a la mà, i va aspirar-ne l’olor impossible, la fredor impostada.                I tipa ja, enfarfegada, va agafar un grapat de pronoms febles i els va llançar sobre el paper perquè, allà on escaigués, s’hi fessin forat! @joana.martinezmontabes