CréixerMent

Les coses no són ni bones ni dolentes, oi? Aquest programa de Punset, en què divulga els estudis de la neurocientífica Daphne Bavelier sobre les possibles aplicacions dels videojocs en l'educació i la rehabilitació de pacients és un bon exemple. Tot en aquesta vida és útil; els jocs de guerres i matances fantasmagòriques milloren la vista i la capacitat de percepció dels fenòmens. (Si no es carreguen bé els vídeos, podeu llegir l' entrevista a la Daphne Bavelier .)

Els humans compartim l'expressió de les emocions bàsiques i  "paguem amb la cara", és a dir, reflexem les emocions amb els mateixos gestos facials, quan es tracta de les  les " emocions bàsiques", que segons Paul Ekman ,  són la repugnància, l'alegria, la ira, la por, la sorpresa i la tristesa. En aquesta entrevista que l'Eduard Punset va fer a aquest investigador, s'explica en què consisteix allò que ens fa entendre la cara de l'altre sense paraules i sentir vergonya, a vegades, perquè la nostra també és transparent.   Entrevista a Paul Ekman. Blog d'Eduard Punset.  Que gaudiu de la lectura!

Diu l' Antonio Blay  en el seu llibre Ser. Curso de psicologia de la autorealización  que l'energia amb que cada persona arriba al món ha d'"actualitzar-la", això significa que ha de viure-la, que ha d'experimentar-la per ser conscient de que la té.  En el cas d'una de les emocions més quotidianes, la ràbia, és possible que algunes persones no s'hagin atrevit a expressar-la, i per tant, no siguin conscients d'ella. En aquest cas han perdut la força, l'energia que genera i acompanya a la ràbia i no han descobert que són capaços de cridar. Quan la ràbia no s'expressa adequadament,  l'energia que remou es queda estancada, acumulada, transformada en por, en desencís i en negació d'un mateix.  És molt important treure la ràbia. És una manifestació de vida i força absolutament saludable. Però saber-la treure de forma assertiva és tot un art i no sempre estem en condicions de poder o saber fer-ho. I també passa que, el més normal

Llegint el llibre de R.T.i J.Bayard ! Socorro tengo un hijo adolescente! m'he animat a preguntar-me en molts moments què era el que realment em venia de gust fer. M'he animat, a escoltar, com diuen els autors "el meu ésser intern". I si et pares a fer-ho, a quedar-te en silenci uns moments, fer-te la pregunta, "què vull ara?" i escoltar el primer cop que et ve, potser t'escapes una mica de la visió de la vida com un tunel d'obligacions i compromisos. De rutines i pors. D'això tracta aquest programa de Pensamiento Positivo, de l'autenticitat .