Arbuniel
La inundava aquella alegria contagiosa dels dies d'estiu. La sensació que la carn és tova i que es viu flotant sobre una bombolla delicada que fa pampallugues. L'aire, càlid però sense cremar, li fregava la pell. Qualsevol bajanada la feia riure i un cant com d'ocell feliç se li ennuegava a la gola, que li petava en esclats tremolosos, com anellades dins de l'ànima.
La llum era dolça, radiant, tranquil·la, i li esclatava per tots el racons del cos, fent-lo vessar alegria com si fos una suor lleugera, estimada i persistent. Les fulles dels arbres ballaven dolçament i cegament i permetien als éssers vius creure's que el paradís vivia a prop.
I tot va ser un moment, només un moment, en què el braç d'una amiga li va permetre recolzar-se, per tancar els ulls enmig de la joia estival, i concentrar-se a escoltar el Diamonds and Rust de Joan Baez, a l’hora que caminava a ulls clucs, però salvada de trencar-se de nou el genoll.
@joana.martinezmontabes
Que maco Joana. Suggeriments d’amistat i de companyia. Amigues!
ResponEliminaPreciós! Felicitats! 😘
ResponEliminaMolt bonic. No hi ha res com l’amistat i quan en som conscients, quan sabem que tenim un braç on recolzar-nos, som capaços de tocar la felicitat smb els dits, tancar els ulls i caminar per la vida confiats.
ResponEliminaAquesta resposta podria ser un relat!
Elimina