El cel

El camí era polsegós i ple de fulles mortes que aixecaven muntanyes despietades. Anava ensopegant. Els pardals que niuaven als arbres banyaven l’aire d’aguts refilets. S’amagaven entre les branques nues que cobrien el cel.   De tant en tant ensopegava perquè el mar bru de fulles li entorpia el camí. S’alçava i atiava a la marxa novament, sense recança. Glopejant l'aire. Destralejant les pors. Una tramuntana cega aixecava el polsim del fang grisós i ennuegava les paraules. No hi havia recés, no hi havia camí.

Però va enlairar el cap i es va adonar que els seus pensaments ja eren el cel. Violeta del tot.

#8M #PerlesQuotidianes

#JuntesFaremNostraLaNit

Foto: joana.martinezmontabes 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El mar

Imatge
#PerlesQuotidianes   Il·lustració @la.mediana  Era blau, condemnadament blau, tan intens com el cel ordenava. Era blau, i llis, i dolç; immens. El sol d’agost, que una mica més tard fondria la finestra, a les set del matí la deixondia perquè sentís la xiscladissa de les gavines. Ella sortia al balcó de l'hotel per admirar aquell mar sorneguer, i es delia amb la seva remor blava esbocinada a la sorra.  Com una criatura juganera li demanava atenció, ara m'avanço, ara m'amago, ara em deixo caure esmaperdut. I un segon després, em llenço a l'arenera, com si deixés caure les armes i em rendís desesperadament.  Era matí trencat i a aquella hora, les aigües eren un llit còmode per als vaixells a motor, que plens de peixos i envoltats de gavines, les solcaven.  I ara no se'n sabia avenir, amb l'ànima estellada, quan liquidats aquells dies de vacances, davant de sa finestra només albirava les calces esteses -i els llençols- de la veïna del dava...
Read more »

Arbuniel

Imatge
#PerlesQuotidianes "Las aguas de Arbuniel"'.  Foto editada @la.mediana La inundava aquella alegria contagiosa dels dies d'estiu. La sensació que la carn és tova i que es viu flotant sobre una bombolla delicada que fa pampallugues. L'aire, càlid però sense cremar, li fregava la pell. Qualsevol bajanada la  feia  riure i un cant com d'ocell feliç se li ennuegava a la gola, que li petava en esclats tremolosos, com anellades dins de l'ànima. La llum era dolça, radiant, tranquil·la, i li esclatava per tots el racons del cos, fent-lo vessar alegria com si fos una suor lleugera, estimada i persistent. Les fulles dels arbres ballaven dolçament i cegament i permetien als éssers vius creure's que el paradís vivia a prop. I tot va ser un moment, només un moment, en què el braç d'una amiga li va permetre recolzar-se,  per tancar els ulls enmig de la joia estival, i concentrar-se a escoltar el Diamonds and Rust de Joan Baez,  a l’hora que caminava ...
Read more »