El món de dins, el món de fora
Diuen que el món és una pura construcció nostra. Sense arribar a l'extrem nihilista de que tot és absoluta interpretació, fins i tot es pot dubtar si els objectes són el que són o són la percepció que de la seva estructura i energia som capaços de veure nosaltres (és evident que si una mosca pogués parlar, el món que descriuria no seria el nostre) .Sense arribar a extrems idealistes, com abans dèia, a vegades vivim més encarats a l'exterior i altres a l' interior. O també es podria dir que algunes persones estan més atentes al món de dins o al de fora. El món de fora, les relacions amb les persones, la necessitat i la por de no ser estimat, la força i la constancia necessària per fer la tasca, pot haver generat un món intern, psíquic, mal organitzat, estructurat en la por i el dolor. I com som animals de costums, recordem que els nostres habits, els comportaments que repetim, es basen en estructures neuronals que estan acostumades a reaccionar juntes, el nostre ...