El somni

La sala, finalment, s'havia buidat. Havia estat una presentació intensa i ja feia dies que no parava. Primer a Barcelona, a Pallejà, a Sant Feliu de Llobregat, a Girona, a Madrid, a Toledo, a Granada, a Arbuniel, a La Guardia, a la mateixa capital de Jaén! La presentació de juanapereznovela.blogspot.com estava sent un èxit. Àfrica, la seva agent editorial ho havia organitzat amb molta cura i els olis plens de caseries i oliveres de Kasimir Montabes, sa germana, havien guarnit les parets amb tanta intensitat que el flaire dels arbres flotava sobre els caps de les persones assistents.

Però aquesta era la presentació de Huelma, el poble omnipresent a la novel·la, perquè la hisenda estava al seu partit judicial. L'alcalde, en fer la seva intervenció, havia fet broma amb el seu homònim, José Galiano, de mitjans del XIX. 

Va mirar, des de l'estrat, la sala buida per gaudir del silenci i del moment. Es va fer un lleuger massatge a la mà dreta, adolorida de tantes dedicatòries. 

El cant de les orenetes i la remor de l'aigua de les séquies va entrar quan algú va obrir la porta. La Joana aixecà el cap i, llavors, la va veure. Anava de negre, amb els cabells recollits, una jaqueta cosset entallada a la cintura i una ondulada faldilla-pantalons fins als peus. La nouvinguda la va mirar en silenci. Llavors l'autora no va dubtar ni un sol segon. L’últim llibre, que acabava d’agafar, va fer un soroll sec en caure sobre la taula.  Era ella, Juana Pérez, que hauria deixat fora el cavall i havia fet tard a la presentació.

#escriunatural25  @escripturanatural 

Foto: joana.martinezmontabes #PerlesQuotidianes