Dificultades

L'única dificultat que sento avui és ntentar mantenir els braços sobre l'ordinador per poder escriure :-) He tornat a agafar la bicicleta i, malgrat que han estat pocs quilòmetres (uns 25) estic tant desentrenada que he acabat esgotada.

No obstant això, aquests dies em va tornar a sorprendre escoltar la idea de que les dificultats en la vida són una cosa bona... Sembla difícil de creure, no? El que tothom volem és no tenir-ne! Però, realment, com diu Francisco Alcaide en aquestl post Un mar en calma nunca hizo un marinero experto  .

Com sabríem quins són els límits que hem de superar si mai no ens els trobéssim?

______________________________________

Un bloc s'alimenta de comentaris! Diga'm la teva! 
Te gusta?

Comentaris

  1. Anònim30 d’abril del 2012, a les 20:21

    Hola Joana, el que veig és que les dificultats em permeten aprendre. M'agrada aprendre i gràcies a elles ho puc fer. I a més a més em permeten arribar a llocs insospitats per a mi. Em permeten anar más lluny, cada cop més lluny. Descobrir nous recursos que hi ha en mi.

    Per exemple, com ja saps, aquest finde tenia una cursa a Sitges, que em feia molt de respecte. En principi hi anava acmpanyada però al final em vaig quedar sola. Cague! Com organitzar-me?! Després d'uns dies d'estrés vaig pensar en una amiga que feia temps no veia i que viu a Sitges. Li vaig demanar ajuda, tot va ser fàcil i vam compartir unes estones molt entranyables.

    Tenim molts recursos i m'agrada descobrir-los. Per això ens calen les dificultats i els entrebancs.

    Josepa

    ResponElimina
  2. Joana Martínez Montabes1 de maig del 2012, a les 11:22

    Moltes gràcies Josepa per passar-te per aquí! I més ara, que tens feina i dificultats potents a la vista preparant la http://trailwalker.intermonoxfam.org/es/equipos/ficha/%20trail-pas

    Els comentaris s'agraeixen perquè fan visible què estem compartint, que escriure un bloc no és un monòleg.

    Una abraçada!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Resistència

Imatge
  #PerlesQuotidianes                                        Il·lustració @la.mediana En  abocar el mig cos per la finestra, la banyava la frescor.  Els ratpenats, prop seu, dibuixaven a l'aire. Les llums de l'autopista titil·laven com estels. Només el soroll sec de la politja que vigilava les cordes feria la quietud de la nit; l'esquinçava. La roba era tèbia encara. Es resistia a refredar-se. S'aferrava a l’escalfor que feia minuts l’havia amarat. Una camisa, tossuda, lluitava per romandre al cistell, abraçant-se sense ànima al camal d’uns pantalons. Va caldre una bona estrebada per desempallegar-la i fer-la jeure, ben estesa, a la foscor de la nit. Una veu dins la casa va recuperar la dona. El cistell ja era buit. Els sostenidors, els mitjons, els draps de cuina,  s'espolsaven la mandra i  es resignaven al destí .
Read more »

Llit

Imatge
#PerlesQuotidianes Un Everest de coixins jeia en desordre. Al fons, cinc dits esmaperduts, mig ofegats, endormiscats, sobresortien. La llum tèbia regalimava a la finestra, la deglutia fins fer-la gairebé desaparèixer.  Una escalforeta suau ennuegava les cames i s'enfilava cap a les orelles; els edredons feien feina!  Es va girar un cop més, mig adormida, i va esperar l'onada de sorolls que fluiria del carrer per decidir llevar-se.
Read more »

Restes de vida

Imatge
Il·lustració @la.mediana #PerlesQuotidianes  Què hi ha més decadent que una muntanya de recipients caducats i bruts traient cap per la galleda?   Com si volguessin escapar al seu destí. Amuntegats, en equilibri, en desordre. Ferits de mort, buits, inermes. Dormen al costat de restes de vida. Que si unes peles de patata, que si unes fulles de col, que si unes closques… Esperant deleroses la descomposició. Tanco l’armari i respiro a fons! Encara resta espai a les galledes, demà les baixo!
Read more »