Calma

Avui el món ha reduït la seva velocitat. Els arbres mouen més lentament les branques i les pedres resten immòbils, però, és clar, són pedres...

Tocaba una  nova sessió del curs de Daniel Gabarró, del quall ja us n'he parlat. Diumenge profitòs...

Aquest curs té la virtud (com d'altres) de recordar-me què sento davant del mirall que m'ofereix cada persona. De poder veure els meus límits -com avui deia en Daniel- per fer-los créixer.  I explicant com em semblava que la perfecció no era assolible més que conjugada (en plural) jo+tu = puc ser perfecta,  m'he adonat de dues coses: que ningú m'estava entenent i que era capaç de sobreviure al sentiment de vergonya que això em provocava.

Més tard, encara com el món, semi-paralitzada, he visualitzat les demandes que la meva nena interior faria als meus pares; escolta i mirada. I després d'això el món s'ha parat definitívament.

Bueno, ara sembla que reprén el seu ritme... suau, lent, com una exhalació. Quanta calma!

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Resistència

Imatge
  #PerlesQuotidianes                                        Il·lustració @la.mediana En  abocar el mig cos per la finestra, la banyava la frescor.  Els ratpenats, prop seu, dibuixaven a l'aire. Les llums de l'autopista titil·laven com estels. Només el soroll sec de la politja que vigilava les cordes feria la quietud de la nit; l'esquinçava. La roba era tèbia encara. Es resistia a refredar-se. S'aferrava a l’escalfor que feia minuts l’havia amarat. Una camisa, tossuda, lluitava per romandre al cistell, abraçant-se sense ànima al camal d’uns pantalons. Va caldre una bona estrebada per desempallegar-la i fer-la jeure, ben estesa, a la foscor de la nit. Una veu dins la casa va recuperar la dona. El cistell ja era buit. Els sostenidors, els mitjons, els draps de cuina,  s'espolsaven la mandra i  es resignaven al destí .
Read more »

Llit

Imatge
#PerlesQuotidianes Un Everest de coixins jeia en desordre. Al fons, cinc dits esmaperduts, mig ofegats, endormiscats, sobresortien. La llum tèbia regalimava a la finestra, la deglutia fins fer-la gairebé desaparèixer.  Una escalforeta suau ennuegava les cames i s'enfilava cap a les orelles; els edredons feien feina!  Es va girar un cop més, mig adormida, i va esperar l'onada de sorolls que fluiria del carrer per decidir llevar-se.
Read more »

Restes de vida

Imatge
Il·lustració @la.mediana #PerlesQuotidianes  Què hi ha més decadent que una muntanya de recipients caducats i bruts traient cap per la galleda?   Com si volguessin escapar al seu destí. Amuntegats, en equilibri, en desordre. Ferits de mort, buits, inermes. Dormen al costat de restes de vida. Que si unes peles de patata, que si unes fulles de col, que si unes closques… Esperant deleroses la descomposició. Tanco l’armari i respiro a fons! Encara resta espai a les galledes, demà les baixo!
Read more »