A favor teu!
Una de les idees clau per transformar el teu món és viure'l com una Escola on cada dia aprens lliçons noves o tornes a intentar-ho amb les matèries que més se't resisteixen. El món, no és una realitat estable, aliena a tu, objectiva, de la que ets una víctima passiva; el món és la lliçó que se't presenta cada dia per a que puguis entendre millor tot el que amaga la teva ombra (el teu inconscient).
Fer el pas de víctima a responsable en tots els terrenys de la teva vida suposa acceptar que tot allò que t'envolta està ple de sentit. Així, la teva feina (o falta de feina) no és fruït de la desgràcia, la teva família, amb tot el que d'ella t'agrada i et desagrada, no és una cadena inevitable, el teu cos físic, amb la teva acceptació o sense ella, no és una comdemna. Mira't des d'un punt de vista metafísic (buscant el sentit de l'existència) tot el teu món és interpretable com un reflexe, com un mirall que et retorna una informació preciosa per a que entenguis el teu inconscient més profund. Però, naturalment, hi has de creure.
Has de creure que la realitat que sembla tant externa a tu i tant objectiva és, a un nivell subatòmic, alguna cosa més complesa que el que la física de les macropartícules diu. El món extern està en relació amb el mon intern perquè l'essència de la vida els uneix. Al cap i a la fí tota la matèria, tot el món que consideres objectiu i el teu mateix cos, no és més que energia vibrant a diferents velocitats. (Més avall podràs veure a Sònia Fernández Vidal explicant aquesta naturalesa quántica del món).
Aquesta part de la feina, poder tenir aquesta visió del món, no és fàcil. Requereix un bon treball de reestructuració cognitiva, d'investigació i de paciència. Però un cop ho aconsegueixes, un cop saps llegir el món com un complex mirall energètic on veure tot allò que el teu inconscient (també pura energia) amaga... què més fer?
Aquí és on comença realment l'entrada del Bloc d'avui. D'acord! El món és el meu reflexe, per tant, no cal que el discuteixi, no cal que rondini, no cal que responsabilitzi els altres de ser com són... si són el meu reflexe!
I és aquí mateix on has de posar-te a favor teu i mai contra els altres. M'explico. No sóc una víctima, ni del món ni dels altres. Els altres (el marit controlador, el fill rondinaire, la companya jutjadora i exigent) són part de la meva lliçó de cada dia. Mai són un obstacle, mai una desgràcia; són part del repte de triar cada dia defensar-me a mi en lloc d'enfonsar-me en l'energia de la víctima. Reivindicar l'alegria d'estar viva i de tenir un espai al món, en lloc de morir-me de por i no ser sincera per por de quedar malament. Disfrutar de la meva energia creadora, disfrutar de tot allò que em fa singular, perquè forma part de la meravella universal. Tenir el teu espai. Defensar el teu dret, els teus límits. Aplicar l'energia per deixar clar els teus pensaments. Enfrontar-te amb tot allò amb què no estiguis d'acord.
A favor teu i no contra els altres... però tens tot el dret d'estar a favor teu!
Fer el pas de víctima a responsable en tots els terrenys de la teva vida suposa acceptar que tot allò que t'envolta està ple de sentit. Així, la teva feina (o falta de feina) no és fruït de la desgràcia, la teva família, amb tot el que d'ella t'agrada i et desagrada, no és una cadena inevitable, el teu cos físic, amb la teva acceptació o sense ella, no és una comdemna. Mira't des d'un punt de vista metafísic (buscant el sentit de l'existència) tot el teu món és interpretable com un reflexe, com un mirall que et retorna una informació preciosa per a que entenguis el teu inconscient més profund. Però, naturalment, hi has de creure.
Has de creure que la realitat que sembla tant externa a tu i tant objectiva és, a un nivell subatòmic, alguna cosa més complesa que el que la física de les macropartícules diu. El món extern està en relació amb el mon intern perquè l'essència de la vida els uneix. Al cap i a la fí tota la matèria, tot el món que consideres objectiu i el teu mateix cos, no és més que energia vibrant a diferents velocitats. (Més avall podràs veure a Sònia Fernández Vidal explicant aquesta naturalesa quántica del món).
Aquesta part de la feina, poder tenir aquesta visió del món, no és fàcil. Requereix un bon treball de reestructuració cognitiva, d'investigació i de paciència. Però un cop ho aconsegueixes, un cop saps llegir el món com un complex mirall energètic on veure tot allò que el teu inconscient (també pura energia) amaga... què més fer?
Aquí és on comença realment l'entrada del Bloc d'avui. D'acord! El món és el meu reflexe, per tant, no cal que el discuteixi, no cal que rondini, no cal que responsabilitzi els altres de ser com són... si són el meu reflexe!
I és aquí mateix on has de posar-te a favor teu i mai contra els altres. M'explico. No sóc una víctima, ni del món ni dels altres. Els altres (el marit controlador, el fill rondinaire, la companya jutjadora i exigent) són part de la meva lliçó de cada dia. Mai són un obstacle, mai una desgràcia; són part del repte de triar cada dia defensar-me a mi en lloc d'enfonsar-me en l'energia de la víctima. Reivindicar l'alegria d'estar viva i de tenir un espai al món, en lloc de morir-me de por i no ser sincera per por de quedar malament. Disfrutar de la meva energia creadora, disfrutar de tot allò que em fa singular, perquè forma part de la meravella universal. Tenir el teu espai. Defensar el teu dret, els teus límits. Aplicar l'energia per deixar clar els teus pensaments. Enfrontar-te amb tot allò amb què no estiguis d'acord.
A favor teu i no contra els altres... però tens tot el dret d'estar a favor teu!
.jpg)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada