Jo sóc tot allò en que hi crec: creences limitants

Aquest matí de dissabte l'he invertit fent un Taller amb la Rosa Farré sobre com aconseguir els  objectius de creixement que et proposes amb EFT. M'he emportat pautes de treball molt ben pensades per ajudar-te a definir què vols canviar - com diu la Rosa- "que tengo y no quiero"  i  per identificar els desitjos sobre el teu propi ser; "que quiero y no tengo".
Però el que realment m'ha impresionat ha estat la reflexió sobre el poder de les creences.
La nostra vida discorre encotillada per un canals determinats. En els murs de la nostra ment -com s'acostuma a dir en EFT- està escrit  en lletres indelebles com és el  món   i com nosaltres som.  En les nostres parets particulars  diu tot el que  és possible i impossible, no en va s'han generat a força de cultura i de temps, d'educació familiar i de por.
La pròpia imatge acostuma a ser una imatge limitant. Tinc més certesa en saber allò de que  no sóc capaç que allò que sí sé. Jo sóc tot allò en què hi crec.
El món intern no té escletxes; està fet de certeses perquè ja sabem que la incertesa és vulnerabilitat...
Sé sempre el que puc esperar de la vida, el que puc esperar dels altres, el que puc esperar de mi. Encara que aquesta comoditat es tradueixi habitualment  en visió negativa; que en resulta el seu preu... creences limitants.

Per aprendre com es construeixen les connexions neuronals que són la base de les creences, aquí teniu un fragment de la pel·lícula Y tu que sabes?, on parla, entre d'altres, Joe Dispenza.

I per reflexionar sobre  la repecursió de les creences negatives  us deixo amb en Mario Alonso Puig, un metge cirurjà.

I , si encara teniu temps, podeu  mirar-ne exemples, amb uns fragments de la pel·lícula Gattaca.

Us suggereix alguna de les vostres creences limitants?