Confianza total
"Mira, si siempre estás haciendo lo mismo, y en el mismo sitio, pués difícilmente vas a crecer". Aquesta frase que diu la Verònica de Andrés en el vídeo que us he portat aquesta setmana, m'ha acabat de convèncer de que era el tema a tocar. Us confeso que fins dissabte no començo a pensar en què escriure en el Bloc, no abans de dissabte, cosa que em satisfà perquè significa que ho faig amb comoditat i alegria. Com dèia, començo a pensar en el tema i em deixo inspirar; deixo que les idees i els sentiments m'arribin; generalment escric coses que connecten d'alguna manera amb la meva experiència i confio (confianza total?) en que qui ho llegeixi també s'inspirarà. De fet, us agraeixo molt els missatges en què així m'ho dieu i us animo a vèncer pors i escriure comentaris en el mateix bloc.
Vèncer la por és la manera de crèixer; també ho diu la Verònica de Andrés en l'entrevista que veureu i per a mi s'ha convertit en un exercici diari que actua com a bruíxola de la quotidianeïtat. Què he de fer? Generalment, allò que més por me'n fa. Vèncer-la, la por, en l'Escola de la Vida, va generant, en el teu interior, molta tranquil·litat.
Vèncer la por és la manera de crèixer; també ho diu la Verònica de Andrés en l'entrevista que veureu i per a mi s'ha convertit en un exercici diari que actua com a bruíxola de la quotidianeïtat. Què he de fer? Generalment, allò que més por me'n fa. Vèncer-la, la por, en l'Escola de la Vida, va generant, en el teu interior, molta tranquil·litat.
.jpg)
Joana, encara no m'he mirat el video, però el títol de la teva entrada m'ha fet pensar molt en el llibre que estic llegint. Per als estudiants de pedagogia és un clàssic, per a mi una novetat i un descobriment. El llibre explica la història i el desenvolupament de l'escola Summerhill, dirigida per un mestre-pedagog anomenat Neill. La base de la seva pedagogia no és res més que la confiança en l'alumne, en la capacitat de l'ésser humà per desenvolupar-se i per decidir el seu camí amb absoluta lliberat i sense condicionants. Quantes pors i quants mals de caps i traumes ens hauríem estalviat possiblement molts de nosaltres. El llibre té molt de suc. Fa pensar i plantejar-se moltes coses. També et fa sentir incòmoda en determinats moments perquè, com podem donar absoluta llibertat a les persones? Funcionaria el sistema? Què passaria? Evidentment hi hauria un canvi de valors absolut i la societat seria molt més crítica. Però el més important. Segurament més feliç. Aquest vespre tinc sessió triple. Acabar de preparar classes.Mirar-me el video i continuar amb la lectura. Molts petons i felicitats de nou per aquest bloc tant xulo. Cada vegada que hi entro hi veig coses noves. I això m'agrada!
ResponEliminaGràcies Olga per les felicitacions, i per la reflexió, que és de profunditat. Precisament en la reunió del grup d'avui el debat ha estat entorn de com abordar les normes en relació amb els nostres fills i filles. Sense pretendre arribar al nivell proposat en Summerhill (l'hem de comentar!) ens preguntàvem, justament, en quina posició ens col·locavem en el delicat fil que s'estèn entre imposar mitjançant la por el que nosaltres volem o creiem necessari i, a l'altre extrem, aconseguir la fidelitat, el respecte i la col·laboració gràcies a l'amor.
ResponEliminaNomés hem arribat a una conclusió, segurament molt parcial, que vivim en un món de normes, que eduquem per a un món de normes -encara que aquestes siguin mooolt revisables- i que l'estratègia emocional més intel·ligent podria ser, per a casa nostra, defensar i demanar el cumpliment de les normes però sense implicar-nos en una guerra d'orgull, que sovint ens perd a pares i mares, lluitant més per defensar la nostra autoritat que per trobar sentit al que estigui passant.
Què en penseu?
Hola Joana, sóc Cristina Cintora del curs Intel·ligència Emocional. He vist l'entrevista a Verónica de Andrés. Ja la coneixia i havia vist el seu vídeo Confianza Total. M'agrada sentir el que diu, em fa sentir bé. Sembla que ha de ser facil canviar la por per la confiança en nosaltres mateixos, però no ho és. Suposo que és un treball amb un mateix que no es fa en poc temps. Canviar els hàbits de pensament tant arrelats, necessita molt esforç i molta força de voluntad. Vivim en una societat que cada vegada més ens crea moltes incerteses i la gent busquem refugi en aquests missatges i tècniques com l'EFT, PNL, meditació, i llibres d'autoajuda, però a vegades em prengunto si no estem creant una nova religió que ha de substituir la vella i tampoc ens acabarà de donar la tranquil.litat que busquem.
ResponEliminaHola Cristina, penso com tu; abandonar la por com a rutina per viure no és fàcil, però, és fàcil viure enmig de la por?
ResponEliminaÉs necessari ser conscient de quan vivim en l'amor (la positivitat, l'autorespecte, l'alegria) i quan canviem al chip de la por (la ràbia, el continu judici propi i als altres) el primer pas és no confondre aquests estats interiors amb "la realitat". El món propi està absolutament influït per les pròpies creences,només sabent això ja s'ha fet molta feina i llavors, es tracta de triar tornar a començar cada cop que ens ensorrem.
I sobre si estem creant una nova religió -com tu dius- el perill és que també ens insatisfagui, no? Les religions, els mètodes i les tècniques "ens salvaran" si som conscients que són això i les apliquem amb paciència
Hola a tot@s,
ResponEliminaSóc la Olga, del curs de Intel.ligència Emocional. Acabo de sentir el video. Jo no coneixia la Veronica però si que he llegit molt sobre aquest tema i els missatges del video m'han resultat familiars. Com sempre m'han produit 2 tipus d'emocions una mica contradictòries. Per una banda, m'anima pensar que com a essers humans tenim aquestes possibilitats i em dona forces per a seguir aplicant les tècniques. Per una altra banda, sé per experiència que 'la teoria es una cosa y la práctica otra' i per tant, sé que no serà tan fàcil. Però, tal com vam dir al curs, només tenim marge d'influència per canviar-nos a nosaltres mateixos i per tant, val la pena intentar-ho i, qualsevol tècnica que ens ajudi serà benvinguda. Per cert, jo estic encantada amb el descobriment de la EFT!!!. Moltes gràcies Joana per fer-me arribar a ella. Crec que és una de les coses que em "portaré posada" després del curs. Fins dimarts ;-)
Hola Olga! Tens tota la raó; no serà tan fàcil, però sí és POSSIBLE. EFT és una magnífica ajuda, justament, per poder treure una mica el cap del conflicte interior i poder confiar; poder abandonar la por constant i començar a fer passetes en el "paradigma de l'Amor". Una de les creences més persistents per als éssers humans és que la desgràcia, sigui en el grau que sigui, és infinita. Curiosament, com deiem fa unes setmanes en aquest Bloc, la nostra percepció és que l'adversitat serà per sempre. Vivim en una societat agnòstica, que no confia en símbols eterns, i tanmateix, tenim el convenciment de que la dificultat, el dolor, el conflicte interior, no tindrà final. Aquesta percepció esbiaxada és una creença, una creença de que la vida s'ha de desenvolupar forçosament en el dolor. I aquesta creença està soterrada en la part no conscient de la nostra ment, gràcies a l'educació i a la cultura, i la percebem com la pura realitat; no distingim creença de realitat.
ResponEliminaEl treball de creixement interior és justament aquest; és llegir el no conscient, aprendre i observar, fent un treball a nivell cognitiu i d'altra banda, recolzar-se en tècniques com la meditació, el reiki, EFT, per harmonitzar tots els nivells del ser.
Hola, sóc l'Íngrid del curs d'Intel.ligència Emocional. He mirat el vídeo i la veritat és que l'he trobat molt interessant. Ens diu coses que són fàcils i evidents, però que realment no apliquem normalment a la nostra vida diaria.
ResponEliminaMentre visualitzava el vídeo m'he apuntat algunes frases que m'han fet pensar i m'agradaria compartir amb vosaltres. Les que més m'han agradat són "Las palabras crean realidades", "Es importante silenciar al crítico interior" y " Somos el 10% de lo que nos sucede y el 90% como reaccionamos". Realment de tot això en trec que s'ha de fer un "esforç" per veure através de lents positives (paradigma de l'amor)ja que el fet de veure en positiu, ens porta a coses positives (jo sóc de les persones que pensa que si creus que cauras, acabes caient. Pensar en positiu ens pot ajudar a dirigir-nos cap a lo positiu). No sé si m'he explicat gaire bé.
Per cert Joana, crec que l'EFT és una gran descoberta. Jo, com l'Olga crec que serà una de les coses importants que m'emportaré del curs.
Gràcies.
Hola, sóc en Pere, alumne del curs intel•ligència emocional i l’entrevista de la Verònica m’ha semblat molt tranquil•litzadora i m’he apuntat varies frases força interessants per a mi.
ResponElimina“L’experiència no és el que li passa a l’home sinó el que fa amb el que li succeeix”, “Per a motivar-nos hem de tenir un somni o meta” , i per últim i no menys important, sinó tot el contrari “La felicitat és el resultat de viure de determinada manera”, i això en fa plantejar-me unes preguntes: Es pot aconseguir la felicitat plena?, Com es pot aconseguir?, Qui ho pot aconseguir? Fins dimarts
Hola soc la Marta alumna del curs dels dimarts d'intel.ligència emocional.
ResponEliminaAcabo d'escoltar la entrevista. L'he trobat força interesant. Jo vull destacar les frases que més m'han agradat o impactat a l'entrevista. I son:
- Els paradigmes que mouen el mon son la por i l'amor
- Posar els ulls en solució no en el problema
- Donar la benvinguda als reptes que ens porta la vida
- El que motiva al ser humà es tenir un somni.
- El ser humà tenim la necesitat de trobar-nos a nosaltres mateixos.
Fins demà, dimarts
Hola,
ResponEliminaSóc el Borja, i també sóc del curs d'intel·ligència emocional. Per mi, tot aquesta temàtica és molt desconeguda, no estic acostumat a llegir al respecte. Però, des de la meva ignorància que estic segur que serà menys quan acabi el curs, em quedo amb una de les frases que m'ha impactat que deia que quan neix un nadó, hem de mirar-lo i penar que "és imperfecte, que neix per lluitar però és digne de tot l'amor i pertinença". En general, mai m'havia parat a pensar d'aquesta forma sobre la vulenerabilitat de les persones com algo positiu i necessari.
Salutacions, i fins demà.
Gràcies Ingrid, Pere, Marta i Borja per aquests elaborats comentaris. Suscric totes les frases que heu ressaltat; ajuden molt a entendre el sentit del missatge de la Verònica de Andrés, amb el valor afegit de posar-hi força en els aspectes clau que us han resonat més intensament.
ResponEliminaI sobre la felicitat, no em resisteixo a deixar-vos unes paraules de Jorge Carvajal: "Somos felices cuando creemos en nosotros, cuando confiamos en nosotros, cuando nos encomendamos transpersonalmente a un nivel que trasciende el pequeño yo o el pequeño ego. Somos felices cuando tenemos un sentido que va más allá de la vida cotidiana, cuando no aplazamos la vida, cuando no nos desplazamos a nosotros mismos, cuando estamos en paz y a salvo con la vida y con nuestra conciencia. (Podeu veure l'article complet a l'inici d'aquest Bloc o en http://www.anheurope.org/downloads/PDF_PSICOLOGIA.pdf).