L'emoció és informació

Poc abans de festes vaig tenir l'oportunitat d'assistir en el Departament d'Educació a una Conferència  molt vivencial de Mercè Conangla, psicòloga clínica,  que, juntament amb Jaume Soler, ha desenvolupat la idea d'"Ecologia emocional". Els autors la defineixen com  l'art de gestionar les nostres emocions de forma que fem servir l'energia que ens aporten per millorar personalment, incrementar la qualitat de les nostres relacions i tenir cura del món.

El secret sembla que està en saber llegir les emocions; les emocions venen carregades d'informació que ens ajuda a entendre'ns i a saber  com veiem el món.  Segons diu Mercè Conangla (en el vídeo que podreu veure)  la primera premisa és donar-se permís per sentir l'emoció. Quan la cultura ha qualificat l'emoció  que sentim com a "negativa", per exemple  l'enveja,  és possible que ni tant sols  la vulguem reconèixer.

El segon pas és identificar-la; posar-li nom  al sentiment incòmode; saber què és,  ens ajudarà a  fer el tercer pas i traduir la informació que ens aporta.  Si estic disposat o disposada a llegir les meves emocions en lloc de jutjar-les podré aprofitar l'enveja per saber més de què vull fer en aquesta vida i estaré també en disposició d'interpretar la ràbia com el meu desig poc racional de que tothom es comporti com jo espero...

Us deixo amb el vídeo de la Mercè Conangla... com sempre, una mica de paciència; sobre la meïtat us explicarà més coses sobre l'enveja.... Jo me l'he mirat a fons i n'he fet les pràctiques... M'han fet falta tenint en compte que visco a Pallejà i que no em vaig passar pel Bar Maldonado....

Comentaris

  1. oarenas17 de gener del 2011, a les 22:43

    Joana, aquest cap de setmana m'he llegit "La ley del espejo" de Yoshinori Yoguchi (espero haver-ho escrit bé) que m'ha impressionat. El coneixes? Saps de què va? El recomano fermament. Tant que ja tinc una llista d'amigues a qui el passaré. Avui ja està en mans d'una d'elles. La lectura és molt ràpida. Són pocs fulls, però et puc assegura que el contingut és molt i molt aprofitable. Com que suposo que ens veurem aviat, en seguirem parlant amb calma. Per cert, m'interessa tot el que poses al bloc. Quina sort poder-ho tenir a mà i poder-ne disposar quan tingui estones. Una abraçada!

    ResponElimina
  2. Joana Martínez Montabes18 de gener del 2011, a les 1:06

    Hola Olga! No el conec, però m'interessa molt conèixer'l. Em poso a la cua!

    Una abraçada!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Resistència

Imatge
  #PerlesQuotidianes                                        Il·lustració @la.mediana En  abocar el mig cos per la finestra, la banyava la frescor.  Els ratpenats, prop seu, dibuixaven a l'aire. Les llums de l'autopista titil·laven com estels. Només el soroll sec de la politja que vigilava les cordes feria la quietud de la nit; l'esquinçava. La roba era tèbia encara. Es resistia a refredar-se. S'aferrava a l’escalfor que feia minuts l’havia amarat. Una camisa, tossuda, lluitava per romandre al cistell, abraçant-se sense ànima al camal d’uns pantalons. Va caldre una bona estrebada per desempallegar-la i fer-la jeure, ben estesa, a la foscor de la nit. Una veu dins la casa va recuperar la dona. El cistell ja era buit. Els sostenidors, els mitjons, els draps de cuina,  s'espolsaven la mandra i  es resignaven al destí .
Read more »

Llit

Imatge
#PerlesQuotidianes Un Everest de coixins jeia en desordre. Al fons, cinc dits esmaperduts, mig ofegats, endormiscats, sobresortien. La llum tèbia regalimava a la finestra, la deglutia fins fer-la gairebé desaparèixer.  Una escalforeta suau ennuegava les cames i s'enfilava cap a les orelles; els edredons feien feina!  Es va girar un cop més, mig adormida, i va esperar l'onada de sorolls que fluiria del carrer per decidir llevar-se.
Read more »

Restes de vida

Imatge
Il·lustració @la.mediana #PerlesQuotidianes  Què hi ha més decadent que una muntanya de recipients caducats i bruts traient cap per la galleda?   Com si volguessin escapar al seu destí. Amuntegats, en equilibri, en desordre. Ferits de mort, buits, inermes. Dormen al costat de restes de vida. Que si unes peles de patata, que si unes fulles de col, que si unes closques… Esperant deleroses la descomposició. Tanco l’armari i respiro a fons! Encara resta espai a les galledes, demà les baixo!
Read more »