Coherència!

Avui una reflexió breu. Moltes vegades el fet que hagi de venir algú a casa teva el vius amb angoixa i estrès. Una mena d'inquietud per a que tot estigui impecable. Avui, que han passat les visites i altres compromisos per estar en públic, em pregunto, i... quedar bé davant teu, cada dia, no és igual d'important?
Una mica de coherencia ens aniria bé!  Tot és igual de Sant.

Comentaris

  1. Miquel Àngel Abril19 de juny del 2013, a les 19:09

    Bonica reflexió. És veritat que ens deixem a banda de vegades, amb una gran facilitat. Més que coherència, que també, es tractaria d’equilibrar aquests àmbits. El públic i l’interior. Però és que crec que el quedar bé davant d'un mateix és l'OBJECTIU, en majúscules! I això ens porta tota una vida d’íntim compromís. Una abraçada!!

    ResponElimina
  2. Joana Martínez Montabes25 de juny del 2013, a les 8:15

    Bonic comentari! Moltes gracies Miquel. Angel!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Resistència

Imatge
  #PerlesQuotidianes                                        Il·lustració @la.mediana En  abocar el mig cos per la finestra, la banyava la frescor.  Els ratpenats, prop seu, dibuixaven a l'aire. Les llums de l'autopista titil·laven com estels. Només el soroll sec de la politja que vigilava les cordes feria la quietud de la nit; l'esquinçava. La roba era tèbia encara. Es resistia a refredar-se. S'aferrava a l’escalfor que feia minuts l’havia amarat. Una camisa, tossuda, lluitava per romandre al cistell, abraçant-se sense ànima al camal d’uns pantalons. Va caldre una bona estrebada per desempallegar-la i fer-la jeure, ben estesa, a la foscor de la nit. Una veu dins la casa va recuperar la dona. El cistell ja era buit. Els sostenidors, els mitjons, els draps de cuina,  s'espolsaven la mandra i  es resignaven al destí .
Read more »

Llit

Imatge
#PerlesQuotidianes Un Everest de coixins jeia en desordre. Al fons, cinc dits esmaperduts, mig ofegats, endormiscats, sobresortien. La llum tèbia regalimava a la finestra, la deglutia fins fer-la gairebé desaparèixer.  Una escalforeta suau ennuegava les cames i s'enfilava cap a les orelles; els edredons feien feina!  Es va girar un cop més, mig adormida, i va esperar l'onada de sorolls que fluiria del carrer per decidir llevar-se.
Read more »

Restes de vida

Imatge
Il·lustració @la.mediana #PerlesQuotidianes  Què hi ha més decadent que una muntanya de recipients caducats i bruts traient cap per la galleda?   Com si volguessin escapar al seu destí. Amuntegats, en equilibri, en desordre. Ferits de mort, buits, inermes. Dormen al costat de restes de vida. Que si unes peles de patata, que si unes fulles de col, que si unes closques… Esperant deleroses la descomposició. Tanco l’armari i respiro a fons! Encara resta espai a les galledes, demà les baixo!
Read more »