Despertar

#PerlesQuotidianes
Il·lustració @la.mediana

Es desperta, un altre dia. Obre els ulls i aixeca les persianes de les esperances. Ausculta el cor, buit, com ahir. Baixa a l'estómac, no té gana. Fa mitja volta i comprova que les lumbars fan mal. Torna al cap. Com s’ho feia, abans, per treure's de sobre aquest estat tan murri? Se n'ha oblidat.

Es gira i aconsegueix llevar-se. El pijama li va gran, com tota la vida li han anat les expectatives.



@joana.martinezmontabes

Comentaris

  1. Anònim27 de març del 2024, a les 8:49

    Molt poetic! M'agrada la manera ðe crear imatges simbòliques. Enhorabona!

    ResponElimina
  2. Encarna27 de març del 2024, a les 9:05

    Nena m'encanta !!!!! Es tan real ,,,,
    Sou unes cracks !!!!

    ResponElimina
  3. Margarita Abella27 de març del 2024, a les 9:26

    Enhorabona Joana vas tirant endavant rl teu projecte pensaments, relats breus i imatges precioses. 😘😘

    ResponElimina
  4. Anònim27 de març del 2024, a les 9:32

    M’encanta. Boníssima aquesta perla teva. I veig que l’has escrit en present😂😂

    ResponElimina
  5. Sylvia Alonso27 de març del 2024, a les 10:27

    Molt bo i amb unes metàfores molt aconseguides. 👏

    ResponElimina
  6. Anònim27 de març del 2024, a les 11:14

    Molt bonic ! Gràcies per compartir

    ResponElimina
  7. Aurora G.P.28 de març del 2024, a les 7:09

    Per dir-ho sense metàfores: un vell xaruc a qui li ha passat la vida sense pena ni glòria, però dit d'una manera preciosa. Et felicito.

    ResponElimina
  8. Anònim28 de març del 2024, a les 18:23

    Felicitats és difícil lligar també esperances i expectatives.

    ResponElimina
  9. Anònim28 de març del 2024, a les 18:24

    Sóc la teva amiga Vicky

    ResponElimina
  10. Anònim28 de març del 2024, a les 18:25

    I és tan bé! De millor impossible

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El mar

Imatge
#PerlesQuotidianes   Il·lustració @la.mediana  Era blau, condemnadament blau, tan intens com el cel ordenava. Era blau, i llis, i dolç; immens. El sol d’agost, que una mica més tard fondria la finestra, a les set del matí la deixondia perquè sentís la xiscladissa de les gavines. Ella sortia al balcó de l'hotel per admirar aquell mar sorneguer, i es delia amb la seva remor blava esbocinada a la sorra.  Com una criatura juganera li demanava atenció, ara m'avanço, ara m'amago, ara em deixo caure esmaperdut. I un segon després, em llenço a l'arenera, com si deixés caure les armes i em rendís desesperadament.  Era matí trencat i a aquella hora, les aigües eren un llit còmode per als vaixells a motor, que plens de peixos i envoltats de gavines, les solcaven.  I ara no se'n sabia avenir, amb l'ànima estellada, quan liquidats aquells dies de vacances, davant de sa finestra només albirava les calces esteses -i els llençols- de la veïna del dava...
Read more »

El cel

Imatge
El camí era polsegós i ple de fulles mortes que aixecaven muntanyes despietades. Anava ensopegant. Els pardals que niuaven als arbres banyaven l’aire d’aguts refilets. S’amagaven entre les branques nues que cobrien el cel.   De tant en tant ensopegava perquè el mar bru de fulles li entorpia el camí. S’alçava i atiava a la marxa novament, sense recança. Glopejant l'aire. Destralejant les pors. Una tramuntana cega aixecava el polsim del fang grisós i ennuegava les paraules. No hi havia recés, no hi havia camí. Però va enlairar el cap i es va adonar que els seus pensaments ja eren el cel. Violeta del tot. #8M #PerlesQuotidianes #JuntesFaremNostraLaNit Foto: joana.martinezmontabes 
Read more »

Arbuniel

Imatge
#PerlesQuotidianes "Las aguas de Arbuniel"'.  Foto editada @la.mediana La inundava aquella alegria contagiosa dels dies d'estiu. La sensació que la carn és tova i que es viu flotant sobre una bombolla delicada que fa pampallugues. L'aire, càlid però sense cremar, li fregava la pell. Qualsevol bajanada la  feia  riure i un cant com d'ocell feliç se li ennuegava a la gola, que li petava en esclats tremolosos, com anellades dins de l'ànima. La llum era dolça, radiant, tranquil·la, i li esclatava per tots el racons del cos, fent-lo vessar alegria com si fos una suor lleugera, estimada i persistent. Les fulles dels arbres ballaven dolçament i cegament i permetien als éssers vius creure's que el paradís vivia a prop. I tot va ser un moment, només un moment, en què el braç d'una amiga li va permetre recolzar-se,  per tancar els ulls enmig de la joia estival, i concentrar-se a escoltar el Diamonds and Rust de Joan Baez,  a l’hora que caminava ...
Read more »