Despertar

#PerlesQuotidianes
Il·lustració @la.mediana

Es desperta, un altre dia. Obre els ulls i aixeca les persianes de les esperances. Ausculta el cor, buit, com ahir. Baixa a l'estómac, no té gana. Fa mitja volta i comprova que les lumbars fan mal. Torna al cap. Com s’ho feia, abans, per treure's de sobre aquest estat tan murri? Se n'ha oblidat.

Es gira i aconsegueix llevar-se. El pijama li va gran, com tota la vida li han anat les expectatives.

Comentaris

  1. Anònim27 de març del 2024, a les 8:49

    Molt poetic! M'agrada la manera ðe crear imatges simbòliques. Enhorabona!

    ResponElimina
  2. Encarna27 de març del 2024, a les 9:05

    Nena m'encanta !!!!! Es tan real ,,,,
    Sou unes cracks !!!!

    ResponElimina
  3. Margarita Abella27 de març del 2024, a les 9:26

    Enhorabona Joana vas tirant endavant rl teu projecte pensaments, relats breus i imatges precioses. 😘😘

    ResponElimina
  4. Anònim27 de març del 2024, a les 9:32

    M’encanta. Boníssima aquesta perla teva. I veig que l’has escrit en present😂😂

    ResponElimina
  5. Sylvia Alonso27 de març del 2024, a les 10:27

    Molt bo i amb unes metàfores molt aconseguides. 👏

    ResponElimina
  6. Anònim27 de març del 2024, a les 11:14

    Molt bonic ! Gràcies per compartir

    ResponElimina
  7. Aurora G.P.28 de març del 2024, a les 7:09

    Per dir-ho sense metàfores: un vell xaruc a qui li ha passat la vida sense pena ni glòria, però dit d'una manera preciosa. Et felicito.

    ResponElimina
  8. Anònim28 de març del 2024, a les 18:23

    Felicitats és difícil lligar també esperances i expectatives.

    ResponElimina
  9. Anònim28 de març del 2024, a les 18:24

    Sóc la teva amiga Vicky

    ResponElimina
  10. Anònim28 de març del 2024, a les 18:25

    I és tan bé! De millor impossible

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Resistència

Imatge
  #PerlesQuotidianes                                        Il·lustració @la.mediana En  abocar el mig cos per la finestra, la banyava la frescor.  Els ratpenats, prop seu, dibuixaven a l'aire. Les llums de l'autopista titil·laven com estels. Només el soroll sec de la politja que vigilava les cordes feria la quietud de la nit; l'esquinçava. La roba era tèbia encara. Es resistia a refredar-se. S'aferrava a l’escalfor que feia minuts l’havia amarat. Una camisa, tossuda, lluitava per romandre al cistell, abraçant-se sense ànima al camal d’uns pantalons. Va caldre una bona estrebada per desempallegar-la i fer-la jeure, ben estesa, a la foscor de la nit. Una veu dins la casa va recuperar la dona. El cistell ja era buit. Els sostenidors, els mitjons, els draps de cuina,  s'espolsaven la mandra i  es resignaven al destí .
Read more »

Llit

Imatge
#PerlesQuotidianes Un Everest de coixins jeia en desordre. Al fons, cinc dits esmaperduts, mig ofegats, endormiscats, sobresortien. La llum tèbia regalimava a la finestra, la deglutia fins fer-la gairebé desaparèixer.  Una escalforeta suau ennuegava les cames i s'enfilava cap a les orelles; els edredons feien feina!  Es va girar un cop més, mig adormida, i va esperar l'onada de sorolls que fluiria del carrer per decidir llevar-se.
Read more »

Restes de vida

Imatge
Il·lustració @la.mediana #PerlesQuotidianes  Què hi ha més decadent que una muntanya de recipients caducats i bruts traient cap per la galleda?   Com si volguessin escapar al seu destí. Amuntegats, en equilibri, en desordre. Ferits de mort, buits, inermes. Dormen al costat de restes de vida. Que si unes peles de patata, que si unes fulles de col, que si unes closques… Esperant deleroses la descomposició. Tanco l’armari i respiro a fons! Encara resta espai a les galledes, demà les baixo!
Read more »