Els ulls de la nena interior
La vida la mirem amb uns ulls especials. No són els que tothom veu quan ens mira la cara, són uns altres, són diferents. La gent ens mira i ens veu l'edat que tenim per fora, pero difícilment coincideix amb la nostra interior. Nosaltres mirem des del nen, o la nena interior, i així és com llegim tot el que ens envolta. Us heu adonat de la lleugera -i desagradable- sorpresa que us provoca un mirall? L'edat externa no sol reflexar la imatge de la cara que tenim a l'interior. I en quina edat s'ha parat el nostre rellotge?
La nena o el nen patidor que portem dintre, mira el món i plora.
Plora per les ferides de quan, justament, començava a mirar el món.
Les persones que ens envolten acostumen a ser com penjadors, com els que sostenen els tiestos o, millor, com aquells de sostenir la roba. Les mirem desde els ulls infantils que un dia van començar a construir el que seria la nostra visió del món. Com diuen els psicoanalistes, són penjadors que sostenen el pare absent, la mare jutjadora, la germana gran competidora, en definitiva tots aquells papers que el desamor va poder fer servir per dir-nos, i recordar-nos ara, el que NO som.
El nostre nen interior no sap que l'inconscient esta completament viu i que no distingeix entre passat, present i futur, per aixo mira el món i, en silenci, plora.
La nena o el nen patidor que portem dintre, mira el món i plora.
Plora per les ferides de quan, justament, començava a mirar el món.
Les persones que ens envolten acostumen a ser com penjadors, com els que sostenen els tiestos o, millor, com aquells de sostenir la roba. Les mirem desde els ulls infantils que un dia van començar a construir el que seria la nostra visió del món. Com diuen els psicoanalistes, són penjadors que sostenen el pare absent, la mare jutjadora, la germana gran competidora, en definitiva tots aquells papers que el desamor va poder fer servir per dir-nos, i recordar-nos ara, el que NO som.
El nostre nen interior no sap que l'inconscient esta completament viu i que no distingeix entre passat, present i futur, per aixo mira el món i, en silenci, plora.
.jpg)
El món occidental amb l'absència de guerres i de necessitats basiques ha fet que mirem el nostre interior cada vegada més. La criatura interior ha cobrat força i ha ocupat molt d'espai i no es reconeix dins de la persona q veu al mirall. Aquesta disintonia entre el jo interior i l'exterior ens provoca malestar i hem desenvolupat estratègies i negoci per tal que el nostre físic s'adequï al màxim al nostre interior.
ResponEliminaFugim del que és natural, l'envelliment que provoca el pas del temps, de manera tossuda i conscient. I resulta dolorós q el temps passi perquè sabem q guanyarem alguna partida, però esta clar q perdrem la batalla. Així que només podem dir, carpe diem!
Tens tota la rao Sylvia" La criatura interior, la nena interior d'entossuxdeix amb moltes coses. Segueix reclamant atencio desesperadament, i tindra sort si les batalles que guanyi son l'increment del nostre amor i autoatencio. La guerra fisica la te perduda, si!
ResponEliminaGracies pel teu comentari"!!