El teu pensament infantil

Algunes de les formes de pensar, de les creences, que més incomodes resulten en la vida quotidiana provenen del pensament infantil. Quan una experiencia desespera, sigui un refredat, una discussió amb algú, la por davant d'alguna cosa nova o la por pel desig de quedar bé; qualsevol situació, pensament o emoció que desespera, té darrera el conveciment de que allo sera etern.

I aquesta creença en l'eternitat del mal, del dolor, es fruït d' una herencia infantil.
És el nostre pensament infantil, esclerotitzat en forma d'habit inconscient, el que creu que tot és irreversible, i que res pot tornar a la situació anterior.

També els adults, sempre que des-esperem estem posesos, arrelats; vivim en la convicció de que res pot canviar. A banda de que tot allo que ens desespera té una dimensió grandíssima, tal com si nosaltres fossim petits i les coses grans.

Desesperar és un habit inconscient que va construir el nen o nena que varem ser.

La bona notícia és que aquesta consciencia, adonar-nos, i convencer-nos de l'existencia d'aquesra remora infantil en el notre habit de pensament, ens permet afrontar la vida amb més relativitat. El que és cert és que tot passa, "que no hay mal que cien años dure", estiguem parlant de dol, dolor, rabia o por.

Ara som adultes - o adults- i tenim la capacitat d'acompanyar al nostre nen interior -al nostre inconscient rutinitzat- en la creació d'una forma més flexible de sentir i pensar; la de que tot passa, com les onades!