Estima el teu propi projecte
Estima el teu propi projecte, que ets tu. Tant se val si es tracta d'una historia interminable de pors i dubtes com si és un continu pou de rabia. Estima el teu propi projecte. Importa poc si el dolor físic guanya al dolor emocional, estima'l! És absolutament indiferent fins i tot com acaba; el teu projecte és el teu projecte. No tens res millor que fer en aquest món.
Si la rabia et pot el teu exercici sera l'amor i la paciencia. Si la covardia et fa callar i dir que si, la teva feina és practicar la discordia. Si la impaciencia és part del teu ADN, la medecina sera calmar-te en el silenci.
El teu projecte ets tu, invertir el teu esforç en llaurar-te una mica. Cada dia, una oportunitat de provar de nou, amb il.lusió, com un infant que s'estrena. I així, la por de ser inadequat, de no fer-ho bé per sempre, s'ajusta més a la realitat i es converteix en l'alegria de, caa nou dia, comprar un bitllet per tornar a intentar-ho.
Tens alguna cosa millor que fer?
Olee!! :)
ResponEliminaGràcies!
Que alegria tu entusiasmo Guillermo! Se nota que amas realmente tu proyecto!
ResponEliminaGràcies, Joana.
ResponEliminaEm costa acabar les coses. Avui he comprat un bitllet de perseverància i he acabat un tema pendent que he aplaçat durant mig any.
Un petonàs i gràcies,
Josepa
Que bé Josepa! Diga'm sisplau, on venen bitllets de paciència! Jo la perseverància la porto bé! :-)
ResponEliminaMoltes gràcies per passar-te pel bloc i compartir sentiments i pensaments!
Una abraçada!