Estima el teu propi projecte

Estima el teu propi projecte, que ets tu. Tant se val si es tracta d'una historia interminable de pors i dubtes com si és un continu pou de rabia. Estima el teu propi projecte. Importa poc si el dolor físic guanya al dolor emocional, estima'l! És absolutament indiferent fins i tot com acaba; el teu projecte és el teu projecte. No tens res millor que fer en aquest món.
Si la rabia et pot el teu exercici sera l'amor i la paciencia. Si la covardia et fa callar i dir que si, la teva feina és practicar la discordia. Si la impaciencia és part del teu ADN, la medecina sera calmar-te en el silenci.
El teu projecte ets tu, invertir el teu esforç en llaurar-te una mica. Cada dia, una oportunitat de provar de nou, amb il.lusió, com un infant que s'estrena. I així, la por de ser inadequat, de no fer-ho bé per sempre, s'ajusta més a la realitat i es converteix en l'alegria de, caa nou dia, comprar un bitllet per tornar a intentar-ho.

Tens alguna cosa millor que fer?

Comentaris

  1. William24 de febrer del 2013, a les 13:11

    Olee!! :)
    Gràcies!

    ResponElimina
  2. Joana Martínez Montabes25 de febrer del 2013, a les 16:36

    Que alegria tu entusiasmo Guillermo! Se nota que amas realmente tu proyecto!

    ResponElimina
  3. Anònim26 de febrer del 2013, a les 0:15

    Gràcies, Joana.

    Em costa acabar les coses. Avui he comprat un bitllet de perseverància i he acabat un tema pendent que he aplaçat durant mig any.

    Un petonàs i gràcies,

    Josepa

    ResponElimina
  4. Joana Martínez Montabes26 de febrer del 2013, a les 16:35

    Que bé Josepa! Diga'm sisplau, on venen bitllets de paciència! Jo la perseverància la porto bé! :-)

    Moltes gràcies per passar-te pel bloc i compartir sentiments i pensaments!

    Una abraçada!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Resistència

Imatge
  #PerlesQuotidianes                                        Il·lustració @la.mediana En  abocar el mig cos per la finestra, la banyava la frescor.  Els ratpenats, prop seu, dibuixaven a l'aire. Les llums de l'autopista titil·laven com estels. Només el soroll sec de la politja que vigilava les cordes feria la quietud de la nit; l'esquinçava. La roba era tèbia encara. Es resistia a refredar-se. S'aferrava a l’escalfor que feia minuts l’havia amarat. Una camisa, tossuda, lluitava per romandre al cistell, abraçant-se sense ànima al camal d’uns pantalons. Va caldre una bona estrebada per desempallegar-la i fer-la jeure, ben estesa, a la foscor de la nit. Una veu dins la casa va recuperar la dona. El cistell ja era buit. Els sostenidors, els mitjons, els draps de cuina,  s'espolsaven la mandra i  es resignaven al destí .
Read more »

Llit

Imatge
#PerlesQuotidianes Un Everest de coixins jeia en desordre. Al fons, cinc dits esmaperduts, mig ofegats, endormiscats, sobresortien. La llum tèbia regalimava a la finestra, la deglutia fins fer-la gairebé desaparèixer.  Una escalforeta suau ennuegava les cames i s'enfilava cap a les orelles; els edredons feien feina!  Es va girar un cop més, mig adormida, i va esperar l'onada de sorolls que fluiria del carrer per decidir llevar-se.
Read more »

Restes de vida

Imatge
Il·lustració @la.mediana #PerlesQuotidianes  Què hi ha més decadent que una muntanya de recipients caducats i bruts traient cap per la galleda?   Com si volguessin escapar al seu destí. Amuntegats, en equilibri, en desordre. Ferits de mort, buits, inermes. Dormen al costat de restes de vida. Que si unes peles de patata, que si unes fulles de col, que si unes closques… Esperant deleroses la descomposició. Tanco l’armari i respiro a fons! Encara resta espai a les galledes, demà les baixo!
Read more »