Receptes per al canvi?

Aquests dies estem fent-hi voltes a quines són les formes, quin és el camí per canviar; per abandonar allò que no ens agrada de nosaltres i crèixer de nou. L'altre dia Cristina em va semblar que demanaves una "recepta" com sovint la desitgem quan agafem un nou llibre.... la recepta!!! La que serà definitiva, ell llibre que segur que ens empoderarà o ens donarà LA pau.

Hauria de dir que la recepta no existeix, però no és veritat; al contrari; diria que tothom té la seva pròpia .Algunes, les dels autors reconeguts són això -reconegudes- i altres són les pràctiques diàries, anònimes  però potents, els plats que tothom cuina de si mateix@.

La meva recepta es basa en tres plats; un treball a nivell mental, a nivell cognitiu; un treball a nivell energètic, de mobilització de recursos poc coneguts i  un treball físic; de pur exercici corporal.

A nivell mental crec que hem de creure coses diferents; hem de creure en que tenim el poder de canviar-nos, d'interpretar el món, d'acceptar el que som per revolucionar-ho. Hem de creure que les angoixes no són infinites ni els nostres pensaments tant importants. Que l'avui i l'ara és l'únic que importa, encara que encara no sapiguem ben bé com es fa això.

Hem de creure que no estem sols; que sigui gràcies als recursos no conscients del nostre cervell o a la complitud innata del notre ser profund o a la força de l'Energia Universal - de la Vida- de la que som part,  el resultat és el mateix; alguna esséncia ens acompanya.

Hem de creure que podem triar ser actors lliures; dignes de la nostra vida, sigui la que sigui i estigui on estigui. Actors reals, no víctimes de les circumstàncies; encara que atrevir-nos a decidir ens faci patir per la por a la incertesa o al fracàs.

I aquestes creences les alimentem llegint; empassant-nos milions de paraules que s'han escrit i dit,  des de les filosofies oriental o occidental a la psicologia freudiana o a la transpersonal. Una part molt important del camí és llegir.

No sabria dir dels tres plats que presento quin és el  més fort; com a molt podria dir quin ho ha estat per a mi... i tampoc! L'apat és complet, laboriòs, llarg... cuinar-se un mateix@ (uf! que gairebé sona malament) és un treball de temps.

A nivell energètic el ventall de possibilitats és igual d'ample i poderòs. Des d'EFT, l'acupuntura emocional,  al ioga, el reiki, la visualització, la meditació, l'atenció plena... qualsevol eina pot ser una porta poderosa de canvi, per a qualsevol. Obrir-se a la dimensió poc coneguda encara de que som matèria i energia perquè la matèria és nomes energia vibrant a diferent velocitat, és el gran repte; el camí.

En el fons els tres plats, els tres nivells, s'interrelacionen, perquè aquí podríem dir que el nivell energètic és viure amb un altra creença;  però per millor entendre, va bé mirar-se'l a banda; com un nivell propi, perquè és necessari entendre que  s'hi ha de treballar -cada dia- en aquest terreny. Cada dia s'ha de fer EFT o meditació, o visualitzar-te somrient, plena de virtuds. Cada dia s'ha de practicar amb l'atenció, amb la respiració  i la relaxació; amb l'energia del cos.

Cansades i contentes després de la Cursa de la Dona 2011 

I les postres semblen ser el cos pur; el nivell físic; el nivell corporal, l'exercici, l'esport, el còrrer, ballar, caminar, abraçar-se, tocar-se, fer-se massatges, estimar-se, estar en el cos i estar present. No ens podem quedar en el mental o en l'energètic; en les idees, en les filosofies... vivim en un cos que s'ha de moure i remoure; obrir, sacsejar... perquè, curiosament, movent el cos tornarem al mental, però amb més bones idees, amb creences alleugerides, amb reptes superats i haurem desconnecat de discs ratllats  i de creure'ns males històries.  

Com aquest matí m'ha passat a mi en la Cursa de la dona 2011 a Barcelona; que els primers 3 kilòmetres els he passat en el nivell mental, en l'ego, dubtant de mi, i els altres 3 kilòmetres m'he col·locat en el "Jo Experiència" i he volat, disfrutant de la cursa i avançant a tothom.