El món de dins, el món de fora

Diuen que el món és una pura construcció nostra. Sense arribar a l'extrem nihilista de que tot és absoluta interpretació, fins i tot es pot dubtar si els objectes són  el que són o són la percepció que de la seva estructura i energia som capaços de veure nosaltres (és evident que si una mosca pogués parlar, el món que descriuria no seria el nostre) .Sense arribar a extrems idealistes, com abans dèia, a vegades vivim més encarats a l'exterior i altres a l' interior.
O també es podria dir que algunes persones estan més atentes al món de dins o al de fora. El món de fora, les relacions amb les persones, la necessitat i la por de no ser estimat, la força i la constancia necessària per fer la tasca, pot haver generat un món intern, psíquic, mal organitzat,  estructurat en la  por i el dolor. I com som animals de costums, recordem que els nostres habits, els comportaments que repetim,  es basen en estructures neuronals que estan acostumades a reaccionar juntes, el nostre costum sera enfocar-nos a aquell món que ens resulti més segur, més estable. Sigui el món de dins o el món de fora. Cadascú, observant a quin món presta més atenció podria deduir a quin d'ells li té més por. Justament , aquell que menys acostumi a transitar. Malgrat que el món en que vivim ens pot resultar molt incomode, de fet, és la nostra zona de confort, l'altre, sigui intern o extern, encara ens resulta més amenaçador.