Crear el dia que tu desitges?

Quan llegeixo una proposta que m'encoratja a que prepari el meu dia sento una barreja d'emocions. D'una banda, la il·lusió de trobar, de debó, una bona forma de treball energètic que mobilitzi realment allò que s'ha encallat  i m'ajudi a ser més capaç o més feliç. La il·lusió de la recepta ràpida... I aquest desig mai desapareix! Podria ser capaç - crec que podríem ser tothom capaços- de buscar eternament aquest truquillo, aquesta pòcima màgica en forma de visualització, d'afirmacions, de rutina energètica, de punts d'EFT, de curs nou, de nou llibre...

Altres vegades, la il·lusió ja no hi cap. M'he cansat de picar pedra, de repetir les afirmacions, de visualitzar-me assolint l'èxit... i de no trobar-me bé, de no aconseguir de cap de les maneres trobar la recepta. Per això,  fa temps que vaig renunciar a buscar res millor que el meu present.... I n'estic satisfeta. De l'esforç, de la fortalesa i l'objectivitat que he guanyat.  De la claretat amb que distingeixo el que éspossible d'alló que no ho és.

Perquè en el fons, creure que amb qualsevol recepta TOT és possible és l'altre extrem de l'error de pensar que RES en la nostra vida es pot canviar. "Els extrems sempre es toquen", es complementen, tanquen el cercle, són iguals...

Per això avui us porto aquest missatge i vídeo de la Montse Ceide. M'ha inspirat aquesta entrada i m'ha recordat que TOT no és possible, però que dedicar paciència a treballar per aconseguir-ho, SÍ que ho és.

VEURE "AYUDITA PARA CREAR EL DIA QUE DESEAS". Montse Ceide.


Un bloc s'alimenta de comentaris! Diga'm la teva! 
Te gusta?

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Resistència

Imatge
  #PerlesQuotidianes                                        Il·lustració @la.mediana En  abocar el mig cos per la finestra, la banyava la frescor.  Els ratpenats, prop seu, dibuixaven a l'aire. Les llums de l'autopista titil·laven com estels. Només el soroll sec de la politja que vigilava les cordes feria la quietud de la nit; l'esquinçava. La roba era tèbia encara. Es resistia a refredar-se. S'aferrava a l’escalfor que feia minuts l’havia amarat. Una camisa, tossuda, lluitava per romandre al cistell, abraçant-se sense ànima al camal d’uns pantalons. Va caldre una bona estrebada per desempallegar-la i fer-la jeure, ben estesa, a la foscor de la nit. Una veu dins la casa va recuperar la dona. El cistell ja era buit. Els sostenidors, els mitjons, els draps de cuina,  s'espolsaven la mandra i  es resignaven al destí .
Read more »

Llit

Imatge
#PerlesQuotidianes Un Everest de coixins jeia en desordre. Al fons, cinc dits esmaperduts, mig ofegats, endormiscats, sobresortien. La llum tèbia regalimava a la finestra, la deglutia fins fer-la gairebé desaparèixer.  Una escalforeta suau ennuegava les cames i s'enfilava cap a les orelles; els edredons feien feina!  Es va girar un cop més, mig adormida, i va esperar l'onada de sorolls que fluiria del carrer per decidir llevar-se.
Read more »

Restes de vida

Imatge
Il·lustració @la.mediana #PerlesQuotidianes  Què hi ha més decadent que una muntanya de recipients caducats i bruts traient cap per la galleda?   Com si volguessin escapar al seu destí. Amuntegats, en equilibri, en desordre. Ferits de mort, buits, inermes. Dormen al costat de restes de vida. Que si unes peles de patata, que si unes fulles de col, que si unes closques… Esperant deleroses la descomposició. Tanco l’armari i respiro a fons! Encara resta espai a les galledes, demà les baixo!
Read more »