Combatre o adaptar-se?

Avui, per celebrar el meu Sant :-) he fet un intensiu de lectura d'aquest llibre de l'Antonio Blay, la personalidad creadora  i he trobat tantes coses per explicar-vos que m'ha costat decidir-me... Deixo en el tinter la descripció de tècniques de treball molt interessants, us les posaré un altre dia.

He decidit fer l'entrada d'avui sobre quina és la millor actitud  davant les circumstàncies de la vida, combatre o adaptar-se, perquè la lectura d'aquest capítol m'ha donat algunes respostes que estava buscant.

Que hem de fer, replegar-nos davant els altres, mostrar-nos sempre amorosos i confortables, dòcils i tranquils o hem de posicionar-nos, demostrar la nostra voluntat i la nostra força?

Jo mateixa he contestat -i m'he contestat moltes vegades aquesta pregunta- dient que la resistència només reforça i recrea la situació de la que es vol fugir; lo que se resiste persiste, que diria Mario Alonso Puig.

Però la visió que aporta el llibre d'Antonio Blay connecta més directament amb els sentiments i amb el respecte a la pròpia integritat personal. Diu Blay que és molt normal que ens trobem en aquesta disjuntiva ja que de petits hem estat educats per ser dòcils i obedients, i aquestes han estat les característiques que ens han fet acreedors d'estima i reconeixement (acceptar, tolerar, obeir) però que cap a l'adolescència decobrim que el que realment es valora socialment és justament el contrari a la passivitat: la iniciativa, la decisió, la força de voluntat, la capacitat de lluita.  

Cadascú de nosaltres ha anat resolent d'una manera o altra aquest conflicte, de fet, les persones ens podríem dividir en dos grups en funció de si tendim cap a la contenció i la repressió de la nostra agressivitat natural o si tendim a explotar contínuament, agressivament,  davant els altres. 

Sorprenentment, per a l'Antonio Blay la solució no està en el punt mig, no recomana quedar-se entre les dues reaccions, perquè això és tenir por a l'hora de passar-se i de no arribar, por de ser massa tous i por d'excedir-se en la duresa o en l'enfrontament.

La seva proposta és experimentar-nos en tot allò que som Experimentar-nos en la duresa i la resistència que podem presentar en una situació donada, treballant d'una forma conscient la nostra por a enfrontar-nos. Davant d'allò que ens fa por, tirar endavant. La contenció de l'agressivitat és un fenòmen tant extès en la nostra cultura que la por s'ha enquistat a dins nostre i és una càrrega d'energia congelada -insconscient- que ens fa viure en una sensació d'inseguretat i perill permanent.  Traguem càrrega de l'inconscient cap el conscient! Enfrontem-nos-hi, doncs!  Experimentem de forma conscient  la força i la ràbia. Quan hi ha consciència no hi ha perill, perquè estem a favor del Jo, respectant-lo i experimentant-lo, i no en contra de l'altre.

De l'altra banda, la vertadera passivitat és la receptivitat completa de l'altre, és el saber entendre de forma conscient i inconscient, és saber escoltar i saber està buït de pensaments, atent únicament al que l'altre diu, sense ocupar-nos en la resposta que donarem mentre hi parla.

La solució no és la tèbia via del mig perquè és una solució mediocre que no afronta la por. La solució és tenir el valor d'experimentar-nos. I quan desapareix la por a la idea de que "no ho farem bé", de que trencarem normes, la por a agafar postures extremes, podrem disfrutar de l'Experiència i ser lliures per decidir quan convé lluitar -enfrontar-se- i quan convé cedir, i plegar-se.