Trepitja suau sobre els somnis dels teus fills
M'ha entendrid en Ken Robinson en un nou vídeo de TED que és probable que es faci legendari com el primer que va gravar al 2006. Trepitja suau sobre els somnis dels teus fills, diu, trepitja suau sobre les seves il·lusions, no deixis que les teves creences -limitants- sobre el que sí és possible i el que no, s'oblidin de que cada persona ha vingut al món amb el seu propi potencial.
Diu Ken Robinson en el vídeo que n'hi ha dos tipus de persones, aquelles que s'estimen el que fan i aquelles que no, i diu també que no és fàcil descobrir en l'interior de cadascú on rau la passió necessària per a que les hores semblin minuts, quan allò s'està fent. Sembla que és més senzill encarrilar-se en el que un sistema educatiu productivista i caduc ofereix i dir que sí a les expectatives de la família o a la definició de l'entorn sobre què ho és i què no és possible.
Trobar-hi a dins allò què ens apassiona, trobar valor per fer-ho o valor per dubtar. Si només vivim una vida, la cosa s'ho mereix, i som energia eterna, en etern moviment, ens hauríem de prendre menys seriosament la vida, o sigui, cadascun dels intents.
Jo no ho tinc gens resolt; la veritat és que encara no sé si el meu somni és allò pel qual he vingut al món o només una manera de dir-me que a la meva vida li falta perfecció. En tant que ho penso, he deixat d'atrevir-me a dir-li a la meva filla, de tretze anys, que no ha de lluitar per ser una cantant d'èxit. Qui sóc jo per dir-ho?
Gràcies a @vicentllopis per aquest enllaç.
Diu Ken Robinson en el vídeo que n'hi ha dos tipus de persones, aquelles que s'estimen el que fan i aquelles que no, i diu també que no és fàcil descobrir en l'interior de cadascú on rau la passió necessària per a que les hores semblin minuts, quan allò s'està fent. Sembla que és més senzill encarrilar-se en el que un sistema educatiu productivista i caduc ofereix i dir que sí a les expectatives de la família o a la definició de l'entorn sobre què ho és i què no és possible.
Trobar-hi a dins allò què ens apassiona, trobar valor per fer-ho o valor per dubtar. Si només vivim una vida, la cosa s'ho mereix, i som energia eterna, en etern moviment, ens hauríem de prendre menys seriosament la vida, o sigui, cadascun dels intents.
Jo no ho tinc gens resolt; la veritat és que encara no sé si el meu somni és allò pel qual he vingut al món o només una manera de dir-me que a la meva vida li falta perfecció. En tant que ho penso, he deixat d'atrevir-me a dir-li a la meva filla, de tretze anys, que no ha de lluitar per ser una cantant d'èxit. Qui sóc jo per dir-ho?
Gràcies a @vicentllopis per aquest enllaç.
.jpg)
El Sir és genial, com ens obri els ulls, eh? bon post, continuem cercant allò que ens plena...
ResponElimina