El problema és voler no tenir problemes.

El problema no és que hi hagi problemes. El problema és esperar una altra cosa i pensar que tenir problemes és un problema. Theodore I. Rubin.

Un dels últims posts de Tinny Buddha m'ha agradat moltíssim. Diu això, que el problema no és que tinguem problemes, que el problema estar en renegar i en no voler tenir-ne. Ella parla de totes les situacions, des del problemes econòmics als de salut. Jo voldria centrar-me en els problemes menuts; en aquells que només són problemes emocionals, problemes de relació amb tu mateixa i amb els altres. Petits problemes a casa o a la feina...I vull centrar-me en aquests perquè potser semblen menys dolorosos, menys difícils, menys limitadors. Com entomar adequadament els "problemes reals", la malaltia, la pobresa, la pèrdua i la mort si no sabem gestionar-nos amb els petits problemes del dia a dia?

I el vertader problema està en no voler tenir-ne. Perquè què ens hauria d'importar equivocar-nos, aixecar-nos un dia amb el peu del revés, enganxar-nos en el mateix disc ratllat de sempre, sentir-nos perduts o perdudes, febles i innocents. Què hauria d'importar-nos si això no tingués cap significat?.

I és que el vertader problema és no voler tenir-ne. Life may never be simple!  Sense reiteracions, sense portar-nos pesadament sobre sentiments i circumstàncies que ja roneguegen. La vida hauria de ser senzilla, sense col·locar-nos en circumstàncies similars a les que ja créiem que havíem superat.
 És possible que aquesta sigui la nostra especial forma d'aprendre. Que  la senzillesa per a la nostra vida no estigui en eliminar els problemes; sinó en aprendre a abraçar-los, afrontar-los i créixer amb ells en lloc de catalogar-los com a nosa, soroll, desgràcia, guerra... 


No podem cambiar el fet de que la vida, a vegades, sigui complexa. No podem canviar el fet que nosaltres siguem complexos, complexes... Però podem estalviar-nos molt de dolor acceptant la complexitat en lloc de lluitar-hi en contra, qüestionar-la i cridar de forma desesperada que no hauria d'existir.

La vida hauria de ser senzilla!

Però llavors potser no hauríem après a caminar per moure'ns, a parlar per manifestar-nos, a conrear per alimentar-nos, a cantar per no sentir-nos sols i a descobrir, a nosaltres i al món, tot allò de què som capaços.

Life may never be simple!  Llàstima que potser, si fos així, ens queixaríem d'avorriment. La qüestió, en definitiva  no és si la vida hauria de ser senzilla, sinó si  nosaltres sabem reconèixer l'oportunitat en la complexitat i trobar força per fer-hi front.