CréixerMent

Per això és difícil trobar solucions a problemes vells, perquè ho sé tot. Jo ja ho sé tot, per això puc quedar-me sense paraules guarint, dia rera dia,  el racó de la falta d'esperança. Jo ja ho sé tot, per això és inútil tot el que escolti, tot el que vegi, tot el que digui, tot el que senti. Jo ja ho sé tot, per això és millor que es calli el silenci i s'apagui el soroll, perquè jo, ja ho sé tot.

La veritat és que és un consol! Sembla que no som allò que sembla i que res no és allò que es veu... Que n'hi ha més. I els físics s'hi escarrassen i van per la cinquena (o més) teoria de cordes però no s'acaba de trobar la teoria que ho expliqui tot. Però és un consol...

Avui ha estat un dia de sol esplèndid i d'excursió per la Garrotxa.   Però no me les havia totes ... Una marxa amb més de 100 persones que corrien muntanya amunt com si fessin tard!  I començava a quedar-me enrera, ocupada en pensar que jo no podia ... Però és que realment no podia! El ritme al caminar era fort i,  malgrat que porto mesos descobrint que sota el meu cervell hi viu  un cos sencer, sembla que no ha estat prou i que al costat de totes aquestes persones entrenades, que diuen com qui no vol la cosa que s'entrenen per a una mitja marató, jo, no sóc ningú . Realment començava a pensar que em quedaria tirada, que no podria.  Abans de la caminada, ni se m'havia passat pel cap haver d'abandonar -ara que em sento tant forta!-  però començava a perdre l'alé, a suar, i a veure com tothom m'avançava...i he començat a dubtar de mi seriosament. Podria resistir aquell ritme? Estàvem pujant els últims 200 metros, carena amunt, quan m'he enrecordat que pod...

Aquests dies estem fent-hi voltes a quines són les formes, quin és el camí per canviar; per abandonar allò que no ens agrada de nosaltres i crèixer de nou. L'altre dia Cristina em va semblar que demanaves una "recepta" com sovint la desitgem quan agafem un nou llibre.... la recepta!!! La que serà definitiva, ell llibre que segur que ens empoderarà o ens donarà LA pau. Hauria de dir que la recepta no existeix, però no és veritat; al contrari; diria que tothom té la seva pròpia .Algunes, les dels autors reconeguts són això -reconegudes- i altres són les pràctiques diàries, anònimes  però potents, els plats que tothom cuina de si mateix@. La meva recepta es basa en tres plats; un treball a nivell mental, a nivell cognitiu; un treball a nivell energètic, de mobilització de recursos poc coneguts i  un treball físic; de pur exercici corporal. A nivell mental crec que hem de creure coses diferents; hem de creure en que tenim el poder de canviar-nos, d'interpretar el mó...

Aquest matí m'he aixecat pensant  -quina contradicció- que realment seria bona la proposta de no creure's els propis pensaments. Torno a dir que no m'he begut l'enteniment, no... És que si jo no me'ls cregués, realment no serien operatius. M'explico; no es tracta de que desordeni la meva comprensió del món. No es tracta que no sàpiga decodificar llenguatge, imatge, visió, percepció, objecte, subjecte...no. No trio desorientar-me i perdre la capacitat cognitiva que la biologia i la meva història personal ha construït; no. Trio simplement establir una distància, diferenciar entre "pensament" i "realitat" i no de fer d'aquests conceptes dos sinònims. Fàcil? Difícil? Possible? Els avantatges serien innumerables. La majoria d'escoles filosòfiques orientals i occidentals parlen d'això; de distanciar-se de l'objecte percebut per anar a trobar "a qui percep", de diferenciar els mecanismes que fan possible la percepció, inc...

Avui he començat un curs amb Daniel Gabarró i us deixo la seva pàgina perquè hi ha molts enllaços interessants per explorar. Ha dit una cosa que m'ha agradat molt; que tots som Amor ja ho havia llegit i sentit moltes vegades, però que tota interacció és Amor , no ho havia sentit mai. I resulta que l'Amor pot ser gran o petit (com un gra de sorra o com una muntanya), per un mateix@ (quan encara no ser estimar els altres) o per a l'altr@ (quan ja no em suposa cap sacrifici), però Amor. Comparteixo completament altres coses que ha dit respecte a les creences bàsiques que ens porten "pel camí de l'amargura...", a saber: 1) Si pateixo és que estic en desacord amb la realitat. 2) N'hi ha, bàsicament, tres tipus d'estupideses: la de creure coses que no són reals la de voler canviar els altres la de creure que el món no hauria de ser així 3)Els meus pensaments són inofensius si no me'ls crec. 4) Qualsevol pensament que em cregui marcarà la...

Ho som Tot; som la màquina de pensar sense parar; desgràcies, dols, mancances, faltes, retrets, penediments... Sóm la màquina rondinaire encesa, que cansa al final del dia, i a primera hora i en tot moment. Som el desencís de no poder, de no saber i de no fer. Però som també l'alegria, el riure del nen que corre en bicicleta, la ironia fina de l'amor benentès, la il·lusió de la feina ben feta, el temps utilitzat per ajudar, el relax del bany en l'aigua calenta, l'escalfor en les mans, la pau, la son, la gana el mar.  Som cervell esquerra i cervell dret; hemisferis germans... mal avinguts? Ho som tot i  som el TOT; la Vida en nosaltres s'enmiralla, l'alegria ens aplana el camí, perquè som això que creiem i molt més. No m'he begut l'enteniment :-)   És que em sembla que entenc el que diu la Jill Bolte Taylor. Que ho entenc amb tot el cos, amb tot el cap, amb tot el cor...i amb TOT el cervell :-). Jill B.Tylor és una neuroanatomista que en 1996...