CréixerMent

He trobat un article sobre la zona de confort que vull compartir amb vosaltres. És d'Isidro Migallón, publicista i estudiant de psicologia i explica què és la zona de confort i com saboteja ell la seva a diari. M'ha agradat perquè  segueixo fent -com ell-  petits exercicis cada dia per sortir dels límits fixats per la rutina i el costum amb la finalitat conscient de treballar tot allò que està en la meva ombra, en la meva insconsciència; exactament tot allò que queda fora de la meva zona de confort. Es una altra manera de referir-se a treballar allò que fa por (sempre que siguis conscient que no n'hi ha perill real sinó por irracional). Per exemple, com jo treballo la meva por a mirar dins l'aigua . Aquests dies estic treballant la meva "alèrgia" a embrutar-me. M'he adonat que de forma rutinària i maniàtica evito determinades coses com caminar descalça per no embrutar-me els peus,  evito pelar patates directament sobre el marbre de la cuina i sempre faig...

No es tracta d'un anunci, encara que podria ser-ho... Es tracta d'atrevir-se a canviar hàbits, de fer petites coses diferents per entrenar-se a pensar que també les grans ho poden ser. La caixa meravellosa que guarda totes les creences és una peça dúctil, malgrat que desconfiem d'aquesta idea. La idea de nosaltres, la idea del que som, la nostra identificació, és una construcció que creiem molt estable (sembla que així ho necessitem). Però no som el discurs continu que ens sona en el cap, no som la sensació de cansament del diumenge al vespre, no som la ràbia que ens recorre el cos quan fracassem -per "culpa" d'un altre, ni l'enfonsament depressiu quan la "culpa" és nostra. I què som? Una col·lecció de circuits entrenats per repetir-se (o no)? 50 bilions de cèl·lules ben associades? Una col·lecció de patrons de conducta? Un conjunt de pensaments...? Més enllà de la complexa relació entre persona- personalitat- cervell- pensament i consciencia....

Si d'aquestes vacances hagués de posar alguna cosa per sobre de l'altra, posaria l'aigua. La sensació de l'aigua fresca del mar, al matí, quan encara el sol no crema o la frescor de les tovalloles gelades per calmar la calor, a l'entrada del vaixell, després d'un dia tòrrid a Roma; aigua. Aquests són els records de l'aigua conscient o els records conscients de l'aigua. Però tenia ganes d'explicar-vos també els records inconscients. Records que m'han arribat em somnis després de treballar, d'atrevir-me i provar a vèncer, la por que a mi em fa l'aigua.  En una ostentació de tossuderia, he aconseguit enfonsar-me i tocar el fons d'una piscina o obrir els ulls en 15 metros d'aigua de mar... no rieu que jo encara tremolo :-)  Però d'aquest treball conscient he obtingut de retorn un grapat de somnis on travessava canals foscos, profunds i plens d'aigua i enlloc d'ofegar-me, de quedar-me afixiada, sortia amb la consciència d...

Aquests dies d'estiu són per gaudir del tot, oi? Al menys per intentar-ho, per sentir el cos, per moure'l, per perdre's en tots els sentits. Ahir llegia de Mario Alonso Puig que el cos és l'incoscient. Doncs em sembla que els dies d'estiu són per posar-hi d'acord amb ell. Ens retrobem al setembre, amb la mica de depressió corresponent a la nostra incapacitat de saber que tot final és un principi i tot principi és un final. Mentrestant, gaudiu i mireu aquest vídeo per recordar que res és impossible, fins i tot que jo estigui contenta el mes de setembre :-) Bon estiu!

 Aquest missatge és per explicar-vos històries perque els dies d'estiu, com fins i tot diu un anunci de Telefònica, són ideals per viure l'aquí i l'ara. El dilluns, per fí, vàrem fer una cosa de la qual feia temps que tenia ganes; arribar a la platja en bici i tornar!!! Confeso que m'havia agafat el bitllet 50-30 de ferrocarrils per si a Sant Boi, la meitat del camí Pallejà-El Prat,   havia de fer-me enrera i abandonar; però no va fer falta.  Els conills, que en altres sortides he vist per vintenes, no estan bojos i no en vaig veure ni un a les dues del mig dia, quan un sol de justícia feia més difícil el camí de tornada. Però, qui havia dit que això no era possible? Que fer 50 kilòmetres en bici, i a l'estiu, jo no ho podria fer? Sí, sí, segurament jo mateixa, en un atac radical de creences limitants. Em deia una bona amiga que tota excursió, cursa, aventura, és una experiència en si mateixa. Per a mi, cada dia d'aquests és com una meditació; em dedico a veure...

Aquesta nit parlava amb una bona amiga i li deia que, d'una banda, n'hi ha les grans explicacions del món; de l'Univers més ben dit, perquè són grans històries de la Història que venen a dir que l'Energia que som és comuna i que el que som ho som en Comú. Però, de l'altra, de l'altra banda volia dir, és difícil treballar cada dia només amb les grans teories a la ma. Per exemple; jo ja sé que quan una persona em fa mal no és ella qui m'ho fa sinó la meva expectativa de que ella em tracti d'una altra manera (que diria la psicologia emocional). Jo ja sé que si alguna persona em fa ràbia, no és ella qui me la fa, sinó que posa en evidència tot allò que no sé i que vull amagar de mi mateixa (la Llei del mirall). Però, què faig amb la ràbia? Què faig amb els milions de minuts en que tantes persones, teòricament, poden ferir-me? Les grans teories , filosòfiques, són les pedres que expliquen l'origen del Món - i de la Vida- però, en la vida quotidiana es p...

Ha estat un cap de setmana de convivència amb uns amics. N'he après moltes coses. He observat com m'ubico en un grup i n'he pres nota. He recordat les meves reaccions (no conscients?) quan els rols no estan clarament definits perquè són situacions de convivència  temporals. He rigut, he caminat, m'he rajat en intentar escalar una paret petita - va poder la por-  i vaig poder afrontar-la -per sobre del fred- per nedar en les aigües gelades del riu Matarranya. Tota una experiència -renovadora- per Sant Joan; gràcies a totes les persones que em fan de mirall, em puc mirar. I parlant de reptes, relacions entre persones i dedicar-hi temps a aclarir conceptes, m'ha agradat aquest article de'n Joan Garriga per proposar-vos-el com a lectura d'aquesta setmana. La forma en que resol una situació complexa en un taller i com aprofita la dificultat per crèixer em sembla tot un repte. Aquí el teniu .  Us suggereix algun comentari?