Les grans explicacions del món
Aquesta nit parlava amb una bona amiga i li deia que, d'una banda, n'hi ha les grans explicacions del món; de l'Univers més ben dit, perquè són grans històries de la Història que venen a dir que l'Energia que som és comuna i que el que som ho som en Comú. Però, de l'altra, de l'altra banda volia dir, és difícil treballar cada dia només amb les grans teories a la ma. Per exemple; jo ja sé que quan una persona em fa mal no és ella qui m'ho fa sinó la meva expectativa de que ella em tracti d'una altra manera (que diria la psicologia emocional). Jo ja sé que si alguna persona em fa ràbia, no és ella qui me la fa, sinó que posa en evidència tot allò que no sé i que vull amagar de mi mateixa (la Llei del mirall). Però, què faig amb la ràbia? Què faig amb els milions de minuts en que tantes persones, teòricament, poden ferir-me?
Les grans teories , filosòfiques, són les pedres que expliquen l'origen del Món - i de la Vida- però, en la vida quotidiana es poden quedar curtes, o molt lluny. Per això em sembla que, a banda de les grans teories, resulta molt pràctic descobrir el camí per trobar el teu camí enmig de les persones. Triar el que és útil - per al teu camí- aquí i ara. En el meu cas és fer cas de la por, fer-la servir com un senyal alentador, saber que cada passet guanyat, a la impotència, a la inconsciència, a la incapacitat; m'allunya del que era i m'apropa al que Sóc.
Les grans teories , filosòfiques, són les pedres que expliquen l'origen del Món - i de la Vida- però, en la vida quotidiana es poden quedar curtes, o molt lluny. Per això em sembla que, a banda de les grans teories, resulta molt pràctic descobrir el camí per trobar el teu camí enmig de les persones. Triar el que és útil - per al teu camí- aquí i ara. En el meu cas és fer cas de la por, fer-la servir com un senyal alentador, saber que cada passet guanyat, a la impotència, a la inconsciència, a la incapacitat; m'allunya del que era i m'apropa al que Sóc.
.jpg)
Si partim de la base de que no hi ha separació entre les persones, els animals, les plantes i la resta de matèria inorgànica, ja que tot forma part del tot, no podem sentir ràbia quan veiem alguna cosa que no ens agrada sinó gratitud perquè ens està ensenyant que alguna cosa fem o hem fet malament i hem de corregir, com el nostre cos quan no el cuidem i ens ho diu en forma de malaltia. Per tant no personalitzem les situacions, les acceptem tal com son, i amb una respiració profunda demanem perdó, donem les gràcies i encara que costi, diem (tot interiorment) t'estimo per mostrar-m'ho i llavors, com per miracle, tot canvia.
ResponEliminaGràcies per compartir els teus sentiments!
Hola Cristina! Me'n alegro molt de que segueixis per aquí, en aquesta època estival en que jo mateixa estic entrant més esporàdicament al bloc.
ResponEliminaTens tota la raó repecte al canvi que es dóna en les situacions quan "mirem" les persones i les coses d'una altra manera. A mi m'agrada el que diu "Un Curso de Milagros" que els altres només ens fan arribar dos tipus de missatges, missatges d'amor o peticions d'ajuda. Des d'aquest punt de vista qualsevol cosa dels altres que ens pugui ofendre l'hauríem de prendre com una petició d'ajuda. Però aquestes són les teories, les històries que expliquen el Ser, l'Univers, el sentit de la vida i sovint les nostres reaccions emocionals estan desenfocades respecte a les grans teories. És en aquests moments quan va bé ser coherent amb els propis drets, amb les pròpies emocions, amb el propi camí i, curiosament, a vegades suposa "afirmar-se" davant de l'altre, enlloc d'acceptar la lliçó que la vida et dóna, però serà que la primera lliçó és no tenir por de dir el que hagis de dir? Serà que com t'estàs afirmant des de l'Amor, enlloc de més d'enfrontament es produeix com un equilibri d'energies?. Deixo pendent obert i pendent d'aprofundir en aquest tema... et sembla?