Aquest missatge és per explicar-vos històries perque els dies d'estiu, com fins i tot diu un anunci de Telefònica, són ideals per viure l'aquí i l'ara. El dilluns, per fí, vàrem fer una cosa de la qual feia temps que tenia ganes; arribar a la platja en bici i tornar!!! Confeso que m'havia agafat el bitllet 50-30 de ferrocarrils per si a Sant Boi, la meitat del camí Pallejà-El Prat, havia de fer-me enrera i abandonar; però no va fer falta. Els conills, que en altres sortides he vist per vintenes, no estan bojos i no en vaig veure ni un a les dues del mig dia, quan un sol de justícia feia més difícil el camí de tornada. Però, qui havia dit que això no era possible? Que fer 50 kilòmetres en bici, i a l'estiu, jo no ho podria fer? Sí, sí, segurament jo mateixa, en un atac radical de creences limitants.
Em deia una bona amiga que tota excursió, cursa, aventura, és una experiència en si mateixa. Per a mi, cada dia d'aquests és com una meditació; em dedico a veure passar davant meu tota la col·lecció de pensaments que m'assalten: que no podré arribar, que el peu em farà massa mal, que em fan mal els genolls, que punxaré una roda, que cauré... Aquesta vegada, però, no anava sola i portava el "servei d'autocrítica" externalitzat. :-)
.jpg)
Bon matí d'estiu, Joana,
ResponEliminaM'ha sorprès veure que no t'agafes vacances de bloc. Sóc una despistada o diria que vas comentar fa unes setmanes que tancaves la paradeta fins al setembre? Tan se val. Em fa il.lusió saber que podré continuar llegint el que penses i el que proposes. Jo també estic en el "tema". Ja fa uns dies que intento caminar. No a les dues del migdia, sinó una miqueta més tard, amb la fresqueta de la nit. És fantàstic. Et puc assegurar que el dia que no hi vaig ho trobo a faltar. És una estona per mi que em permet prendre consciència del meu cos i del meu esforç. En acabat l'estiu, em veig preparada per fer algun cim!! T'hi apuntes???
Doncs perque no anem a fer un cim les dones i deixem als homes de canguros? Si aquest estiu esteu tant marxoses ho hem d'aprofitar. Que en dieu?
ResponEliminaHola Olga i Josepa, doncs sí, us vaig dir que m'agafava el BLoc més relaxadament i això és el que he fet, he continuat escrivint-lo més com un diari, amb menys compromís, perquè sé que l'esteu llegint un cercle de persones molt conegudes i que hi aneu sense que jo faci difusió (excepte en aquest cas, que us volia explicar la història..).
ResponEliminaI sobre el que dius de l'esport, Olga, t'entenc perfectament, i també la Josepa que és l'"anònim" que ha escrit l'altre comentari. D'això la Josepa té molta experiència, i tu també, segons m'ha dit ella, que has fet molt d'esport en altres èpoques, però per a mi, que no n'he fet MAI, és una aventura física -l'esport- que em fa experimentar moltes experiències i beneficis mentals. És viure el cos amb una intensitat tant potent que em permet assistir al nivell mental com en una vertadera meditació, tal com us deia, només veient passar els pensaments.
I sobre la proposta concreta, jo encantada de que fem un cim en acabar l'estiu, o de que fem una excursió en bici a la platja o algun paratge, el que volgueu...però totes les que llegiu aquest bloc ja podeu anar preparant-vos!!! Apa, com diu l'Olga, a aprofitar l'estiu per entrenar i connectar amb el cos, que és un dels millors camins per a l'ànima.