CréixerMent

#PerlesQuotidianes Un Everest de coixins jeia en desordre. Al fons, cinc dits esmaperduts, mig ofegats, endormiscats, sobresortien. La llum tèbia regalimava a la finestra, la deglutia fins fer-la gairebé desaparèixer.  Una escalforeta suau ennuegava les cames i s'enfilava cap a les orelles; els edredons feien feina!  Es va girar un cop més, mig adormida, i va esperar l'onada de sorolls que fluiria del carrer per decidir llevar-se. @joana.martinezmontabes

  #PerlesQuotidianes                                        Il·lustració @la.mediana En  abocar el mig cos per la finestra, la banyava la frescor.  Els ratpenats, prop seu, dibuixaven a l'aire. Les llums de l'autopista titil·laven com estels. Només el soroll sec de la politja que vigilava les cordes feria la quietud de la nit; l'esquinçava. La roba era tèbia encara. Es resistia a refredar-se. S'aferrava a l’escalfor que feia minuts l’havia amarat. Una camisa, tossuda, lluitava per romandre al cistell, abraçant-se sense ànima al camal d’uns pantalons. Va caldre una bona estrebada per desempallegar-la i fer-la jeure, ben estesa, a la foscor de la nit. Una veu dins la casa va recuperar la dona. El cistell ja era buit. Els sostenidors, els mitjons, els draps de cuina,  s'espolsaven la mandra i  es resignaven al destí . @joana.martinezmontabes

El Nadal són petons i soroll. Soroll de copes, forquilles i riures. Gent,  soroll i llum; molta llum!

Per sortir-se'n calen les dues coses,  desfer els nusos que et lliguen al motlle i ser conscient que en un remot nivell Tu els has creat.

Néixer com roses que es desperten per veure què els hi regalarà avui el sol! Pintura d'Africa Martínez Montabes

Saber-se mortal, transitant un temps únic, encara fa estimar-se més la Vida!

La consciència serveix per estimar l'herència inconscient, la imperfecció. I, només estimant-la, regalant-la li el temps necessari, la podrem oblidar, la imperfecció.