Atenció a l'atenció!!!!


Quan una idea se't fa pesada dins, quan la sensació de desgast, de cansament, d'avorriment o d'impotència t'envaeix...Quan la tensió a la boca de l'estòmac és pesada, quan les espatlles i la nuca fan mal fins no saber on...és en allò on estàs posant la teva atenció!

Què és l'atenció? És la capacitat d'orientar la ment cap un objecte (intern o extern) concret. L'atenció és com un objectiu, com un  focus, com una lot, i està molt relacionada amb la vista (en què focalitzem la vista) però també hi  intervenen tots els altres sentits.

Quina importància té això? Doncs que no acostumem a ser conscients de que la nostra atenció és aquest focus regulable. No acostumem a adonar-nos que quan estem agobiats o deprimits estem "focalitzant" en una sensació física,  en un pensament o en una emoció.

El focus està posat en allò que ens pertorba! La gràcia està en adonar-se de que es pot educar l'atenció i, per tant, moure-le, conduir-la de forma conscient cap a altres objectes o actuacions -o pensaments- que ens resultin més saludables.

El problema no és ensopegar, sinó encapritxar-se de la pedra!  Per això és clau ser conscients de que no som allò que ens passa, sinó que estem confonent el que som amb allò al que estem prestant atenció.

M'ha agradat molt aquest article sobre com desenvolupar l'atenció plena, especialment amb els nostres fills, però aplicable a qualsevol persona. I aquest altre  que defineix l'atenció i descriu les reaccions de les famílies davant dels comportaments del seus fills. Bona lectura!
I



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Resistència

Imatge
  #PerlesQuotidianes                                        Il·lustració @la.mediana En  abocar el mig cos per la finestra, la banyava la frescor.  Els ratpenats, prop seu, dibuixaven a l'aire. Les llums de l'autopista titil·laven com estels. Només el soroll sec de la politja que vigilava les cordes feria la quietud de la nit; l'esquinçava. La roba era tèbia encara. Es resistia a refredar-se. S'aferrava a l’escalfor que feia minuts l’havia amarat. Una camisa, tossuda, lluitava per romandre al cistell, abraçant-se sense ànima al camal d’uns pantalons. Va caldre una bona estrebada per desempallegar-la i fer-la jeure, ben estesa, a la foscor de la nit. Una veu dins la casa va recuperar la dona. El cistell ja era buit. Els sostenidors, els mitjons, els draps de cuina,  s'espolsaven la mandra i  es resignaven al destí .
Read more »

Llit

Imatge
#PerlesQuotidianes Un Everest de coixins jeia en desordre. Al fons, cinc dits esmaperduts, mig ofegats, endormiscats, sobresortien. La llum tèbia regalimava a la finestra, la deglutia fins fer-la gairebé desaparèixer.  Una escalforeta suau ennuegava les cames i s'enfilava cap a les orelles; els edredons feien feina!  Es va girar un cop més, mig adormida, i va esperar l'onada de sorolls que fluiria del carrer per decidir llevar-se.
Read more »

Restes de vida

Imatge
Il·lustració @la.mediana #PerlesQuotidianes  Què hi ha més decadent que una muntanya de recipients caducats i bruts traient cap per la galleda?   Com si volguessin escapar al seu destí. Amuntegats, en equilibri, en desordre. Ferits de mort, buits, inermes. Dormen al costat de restes de vida. Que si unes peles de patata, que si unes fulles de col, que si unes closques… Esperant deleroses la descomposició. Tanco l’armari i respiro a fons! Encara resta espai a les galledes, demà les baixo!
Read more »