Set passes per créixer de forma equilibrada

Ha arribat l'estiu. Encara que el dia d'avui hagi estat plujòs. Ha arribat la calor, el sol que crema, el temps d'esbarjo...El temps que demana deixar de fer i fer. Deixar les rutines, començar coses noves... Relaxar-se... Tot això és per dir-vos que me'n vaig de vacances del Bloc. Tornarem al setembre!

Això sí, per a qui vulgui fer deures, us deixo enllaços al bloc de  Daniel Gabarró i de  Jordi Sapés així com aquest llibre que han publicat junts sobre les 7 passes per créixer de forma equilibrada i Escapar del laberinto.

Bon estiu!! Una abraçada! Ens veiem al setembre!!! 

Comentaris

  1. Anònim2 de juliol del 2012, a les 9:27

    Molt bones vacances, em quedo esperant amb il · lusió les novetats que hauras madurat durant aquest temps d'estiu, com la bona fruita, dolça i sucosa que es gaudeix amb els sentits i alhora ens nodreix, plena de raigs de sol i de vida
    Gràcies pels teus missatges, fins aviat
    Rosa Farré

    ResponElimina
  2. Joana Martínez Montabes3 de juliol del 2012, a les 18:27

    Benvolguda Rosa, gràcies per ser una incondicional d'aquest espai, tu, que tant en saps... M'ha agradat molt la metàfora de la fruita que es deleix i alimenta, tandebó que tinguem un estiu així, com diu el Llach, ple de saviesa, ple de coneixença.

    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rosa Farré3 de juliol del 2012, a les 23:54

      ....plens d'amor i de llum, com la vida mateixa

      ROSA Farré

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Resistència

Imatge
  #PerlesQuotidianes                                        Il·lustració @la.mediana En  abocar el mig cos per la finestra, la banyava la frescor.  Els ratpenats, prop seu, dibuixaven a l'aire. Les llums de l'autopista titil·laven com estels. Només el soroll sec de la politja que vigilava les cordes feria la quietud de la nit; l'esquinçava. La roba era tèbia encara. Es resistia a refredar-se. S'aferrava a l’escalfor que feia minuts l’havia amarat. Una camisa, tossuda, lluitava per romandre al cistell, abraçant-se sense ànima al camal d’uns pantalons. Va caldre una bona estrebada per desempallegar-la i fer-la jeure, ben estesa, a la foscor de la nit. Una veu dins la casa va recuperar la dona. El cistell ja era buit. Els sostenidors, els mitjons, els draps de cuina,  s'espolsaven la mandra i  es resignaven al destí .
Read more »

Llit

Imatge
#PerlesQuotidianes Un Everest de coixins jeia en desordre. Al fons, cinc dits esmaperduts, mig ofegats, endormiscats, sobresortien. La llum tèbia regalimava a la finestra, la deglutia fins fer-la gairebé desaparèixer.  Una escalforeta suau ennuegava les cames i s'enfilava cap a les orelles; els edredons feien feina!  Es va girar un cop més, mig adormida, i va esperar l'onada de sorolls que fluiria del carrer per decidir llevar-se.
Read more »

Restes de vida

Imatge
Il·lustració @la.mediana #PerlesQuotidianes  Què hi ha més decadent que una muntanya de recipients caducats i bruts traient cap per la galleda?   Com si volguessin escapar al seu destí. Amuntegats, en equilibri, en desordre. Ferits de mort, buits, inermes. Dormen al costat de restes de vida. Que si unes peles de patata, que si unes fulles de col, que si unes closques… Esperant deleroses la descomposició. Tanco l’armari i respiro a fons! Encara resta espai a les galledes, demà les baixo!
Read more »