CréixerMent

By C.Rivera Sembla que últimament guanyo sempre, i no m'agrada tant com abans. Sento compasió, amor de veritat, per  les dones que avui representen la història amb la que vaig créixer. En la nostra infantesa, varem començar a repetir una història amb algú (o amb unes quantes persones). Es tractava d'alguna competència familiar per aconseguir ser reconegut (reconeguda). La batalla pel propi espai mai és fàcil. Tothom se l'ha lliurada. Sempre hi ha qui tu  creus que és més llest, més guapo, més estimat... Comença llavors una guerra (el grau de crueltat és sempre subjectiu) que pot durar tota la vida; tot el temps que la facis durar. És la interminable batalla per aconseguir la teva pròpia estima. Quina importància té si aquell o aquella brillava més que tu? Ni tant sols saps que fos cert!!. El nostre inconscient amaga les envejes, les guarda en calaixets, les envejes i tots els plors reprimits o expressats, tot!  Està tancat, a les fosques, ni tu sola (o sol) saps q...

 Estava llegint el bloc de Francisco Alcaide i he pensat que tenia molta raó. Com a clau de l'èxit només n'hi ha aquesta de la que ell parla... La pregunta és, com és possible que tant poca gent pugui aplicar-la? Aquí us deixo la seva entrada !

Una veu que considera que res no és perfecte, que al dia de platja li falta alguna cosa, i que no para de dir-te que,  un moment com aquell, i tu,  sentint-te malament! Una veueta petita i rondinaire dintre teu que diu que mai et comportes com ho hauries de fer, que sempre hauries d'estar més tranquil·la, més contenta, més espavilada!  Doncs benvingut o benvinguda al club! D'això se'n diu un diàleg intern poc constructiu, poc amic teu... A partir d'aquesta constatació, senzilla, et proposo dues feines. La primera que descobreixis on és la veu, fora de tu, que fa el mateix; criticar-te continuament. Sempre hi és també. A la veueta aquesta impertinent que et persegueix de continu s'hi afegeix algú del teu entorn, a casa, a la feina , entre els amics, que sempre et rondina.  No te cap misteri! És com  si a la teva veu li haguessin posat un altaveu i ambdues formes crítiques de veure el món (a tu i al món) es fessin companyia. Es compleix  l'adagi que diu...

Autor: Josep Francisco Martínez Fa dies que no agafava l'ordinador... amb el mòvil a la ma és més fàcil moure's i, la veritat, l'ordinador em fa sentir que s'acaben les vacances i que comença una altra etapa. A mi, aquest periode de l'any em costa de pair... No acabo d'entendre el principi del Tao que diu que tot final és un inici i tot inici incorpora el seu final. Sóc una humana més entestada en que la Vida tingui només una part; la que "a priori", i sense subtileses, sembla "bona". Qui ha dit que reviure, reexperimentar, provar a fer de forma nova les coses velles, treballar els teus limits i reescriure la teva biografia pugui  tenir cap gràcia? En definitiva, que em fa una mandra horrible que s'acabin les vacances i que, ara per ara, no puc ni imaginar-me el dia en que hauré acceptat que tot final incorpora la seva parella conceptual, la seva complitud existencial i, en conseqüència, és tan sols un nou començament. Dit això, p...

Ha arribat l'estiu. Encara que el dia d'avui hagi estat plujòs. Ha arribat la calor, el sol que crema, el temps d'esbarjo...El temps que demana deixar de fer i fer. Deixar les rutines, començar coses noves... Relaxar-se... Tot això és per dir-vos que me'n vaig de vacances del Bloc. Tornarem al setembre! Això sí, per a qui vulgui fer deures, us deixo enllaços al bloc de   Daniel Gabarró i de  Jordi Sapés  així com aquest llibre que han publicat junts sobre les 7 passes per créixer de forma equilibrada i Escapar del laberinto . Bon estiu!!  Una abraçada!  Ens veiem al setembre!!! 

Avui, per celebrar el meu Sant :-) he fet un intensiu de lectura d'aquest llibre de l' Antonio Blay , la personalidad creadora   i he trobat tantes coses per explicar-vos que m'ha costat decidir-me... Deixo en el tinter la descripció de tècniques de treball molt interessants, us les posaré un altre dia. He decidit fer l'entrada d'avui sobre quina és la millor actitud  davant les circumstàncies de la vida, combatre o adaptar-se, perquè la lectura d'aquest capítol m'ha donat algunes respostes que estava buscant. Que hem de fer, replegar-nos davant els altres, mostrar-nos sempre amorosos i confortables, dòcils i tranquils o hem de posicionar-nos, demostrar la nostra voluntat i la nostra força? Jo mateixa he contestat -i m'he contestat moltes vegades aquesta pregunta- dient que la resistència només reforça i recrea la situació de la que es vol fugir; lo que se resiste persiste , que diria Mario Alonso Puig . Però la visió que aporta el llib...

By J.Massana Gràcies a la meva amiga Josepa m'ha arribat aquest vídeo. Val la pena escoltar a Jose Antonio Melé, director de Triodos bank,  parlant sobre el futur, sobre l'evolució de l'ésser humà, batallant contra la por, per ser lliure. What sobre el futuro: Juan Antonio Melé.