La clau de l'èxit


 Estava llegint el bloc de Francisco Alcaide i he pensat que tenia molta raó. Com a clau de l'èxit només n'hi ha aquesta de la que ell parla... La pregunta és, com és possible que tant poca gent pugui aplicar-la?

Aquí us deixo la seva entrada!

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Despertar

Imatge
#PerlesQuotidianes Il·lustració @la.mediana Es desperta, un altre dia. Obre els ulls i aixeca les persianes de les esperances. Ausculta el cor, buit, com ahir. Baixa a l'estómac, no té gana. Fa mitja volta i comprova que les lumbars fan mal. Torna al cap. Com s’ho feia, abans, per treure's de sobre aquest estat tan murri? Se n'ha oblidat. Es gira i aconsegueix llevar-se. El pijama li va gran, com tota la vida li han anat les expectatives. @joana.martinezmontabes
Read more »

Entregar el miedo

Imatge
Si n'hi ha alguna por gran que jo tingui  és aquesta.  Como afrontar la muerte de un hijo , per això us deixo aquesta lectura. Sempre he cregut que la mort d'un fill o una filla deu ser el dolor més gran, o, potser no val la pena fer categories i classificacions, només "lliurar la por a l'Esprit Sant", que és com dir a l'Univers, a la Vida... Lliurar-la per enviar el missatge al teu inconscient de que no desitges viure en el dolor. I confiar en que la prova no arribi, per no haver de comprovar si saps superar-la... U n   bloc   s' a l i m e n t a   de   c o m e n t a r i s!   Diga'm la teva!   Te gusta?
Read more »

El mar

Imatge
#PerlesQuotidianes   Il·lustració @la.mediana  Era blau, condemnadament blau, tan intens com el cel ordenava. Era blau, i llis, i dolç; immens. El sol d’agost, que una mica més tard fondria la finestra, a les set del matí la deixondia perquè sentís la xiscladissa de les gavines. Ella sortia al balcó de l'hotel per admirar aquell mar sorneguer, i es delia amb la seva remor blava esbocinada a la sorra.  Com una criatura juganera li demanava atenció, ara m'avanço, ara m'amago, ara em deixo caure esmaperdut. I un segon després, em llenço a l'arenera, com si deixés caure les armes i em rendís desesperadament.  Era matí trencat i a aquella hora, les aigües eren un llit còmode per als vaixells a motor, que plens de peixos i envoltats de gavines, les solcaven.  I ara no se'n sabia avenir, amb l'ànima estellada, quan liquidats aquells dies de vacances, davant de sa finestra només albirava les calces esteses -i els llençols- de la veïna del dava...
Read more »